La presidenta del Govern, Margalida Prohens, ha presentat les línies estratègiques, el canvi de model assistencial i les principals actuacions previstes en el nou Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears per als anys 2025-2030. Aquest Pla impulsa un canvi de paradigma en la salut mental, un nou model d’atenció integral, comunitari i intersectorial.
Acompanyada per la consellera de Salut, Manuela García; el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, i la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, la presidenta ha encapçalat la reunió, a la qual també han assistit representants d’entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental a les Balears, i s’hi han presentat les línies mestres del nou Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears.
Aquest Pla està orientat a transformar, en profunditat, la manera com es concep la salut mental i com s’organitza l’atenció en aquesta matèria arreu del territori. En l’elaboració del Pla hi han participat múltiples actors institucionals d’àmbit autonòmic, insular i municipal, així com entitats del tercer sector.
Línies estratègiques
El nou Pla, liderat per la Direcció General de Salut Mental i coordinat de manera transversal amb les conselleries d’Educació i Universitats, i de Famílies i Afers Socials, estableix set línies estratègiques, 19 objectius i 122 actuacions concretes, i permetrà la consolidació de circuits de coordinació entre els diferents agents sanitaris, socials, educatius, laborals i comunitaris.
Pel que fa a la posada en marxa, el Pla preveu tres fases de desenvolupament i implementació amb accions concretes que s’iniciaran o es duran a terme en tres intervals biennals (2025-2026, 2027-2028 i 2029-2030).
- Línia 1. Coordinació, gestió i accés universal als recursos. Defineix el model de governança en salut mental amb mecanismes de coordinació per millorar l’accessibilitat i la continuïtat assistencial en salut mental.
- Línia 2. Promoció del benestar emocional i prevenció. Estableix els mecanismes de detecció i intervenció precoç en les línies de malestar emocional que tenen risc greu per a la salut mental.
- Línia 3. Foment d’una atenció integral centrada en la persona i adaptada a les necessitats de cadascú que garanteixi el respecte dels drets humans, amb un enfocament específic en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida.
- Línia 4. Impuls de la promoció del benestar i la prevenció en la infància, l’adolescència i la joventut, i potenciació dels serveis de salut mental.
- Línia 5. Suport a les famílies i a la comunitat, i foment de la seva participació activa en la promoció de la salut mental.
- Línia 6. Formació contínua dels professionals i promoció de la sensibilització social per reduir l’estigma i millorar les competències en l’atenció a la salut mental.
- Línia 7. Recerca, innovació i transferència del coneixement, que es configuren com a motor per millorar l’eficàcia de les intervencions i garantir un model en evolució constant.
La Direcció General de Salut Mental dirigirà la implementació del Pla Estratègic i treballarà en estreta coordinació amb entitats públiques i privades, equips professionals especialitzats en salut mental, associacions de pacients i familiars, com també amb altres institucions. En aquest sentit, es preveu la constitució de la Comissió Interinstitucional de Salut Mental com a òrgan formal de coordinació.
El Pla s’ha dissenyat seguint les directrius que estableix l’Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut (2022-2026), els plans d’acció en salut mental 2022-2024 i 2025-2027 del Ministeri de Sanitat, i el Pla d’Acció per a la Prevenció del Suïcidi (2025-2027).
Canvi de model assistencial i reforç a l’atenció primària
El canvi de model assistencial, tan reclamat des de fa anys per professionals i usuaris, és la principal pedra angular del nou Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears. Aquest canvi de model permetrà millorar l’accés i optimitzar els recursos, com també ajustar el nivell d’atenció d’una manera estructurada, coordinada i comunitària. En aquest model, l’atenció primària, el nivell assistencial més proper als ciutadans, ha de tenir un paper clau.
El canvi de model en salut mental preveu una assistència escalonada als pacients en funció de la seva gravetat i de les seves necessitats clíniques, la qual cosa permetrà ser molt més efectius i resolutius. Es tracta d’abordar en l’atenció primària els trastorns més comuns i destinar els dispositius més especialitzats per a les patologies i els trastorns més greus.
Per fer-ho, és necessari enfortir l’atenció psicològica dels centres de salut i garantir la continuïtat de les cures, tenint en compte la tipologia de la patologia i segons la gravetat del pacient.
El nou model assistencial s’estructura en programes basats en processos que s’adaptin a les necessitats reals de la població i garanteixin continuïtat i qualitat en l’atenció.
També es preveu disposar d’un catàleg actualitzat de serveis de salut mental que integri l’atenció hospitalària, ambulatòria i comunitària per millorar l’accessibilitat i la resposta assistencial. Es tracta d’establir xarxes sanitàries interconnectades amb famílies, centres educatius (aquest curs ja hi haurà 79 psicòlegs educatius), recursos laborals i tecnologies digitals per garantir una resposta més eficient.
Programa pilot d’atenció psicològica a l’atenció primària
El programa pilot d’atenció psicològica a l’atenció primària, que es posarà en marxa el 15 d’octubre, preveu, per primera vegada, el desplegament d’una xarxa de psicòlegs als centres de salut de totes les illes amb l’objectiu d’agilitar i millorar l’accessibilitat a l’atenció emocional en el primer nivell assistencial.
Així, amb la incorporació de 16 nous professionals, els centres de salut de les Illes Balears passaran de tenir 9 psicòlegs a tenir-ne 25. Un total de 9 d’aquests psicòlegs s’incorporaran a Mallorca, que se sumaran als 9 actuals; 4 ho faran a Eivissa i Formentera, i 3 a l’illa de Menorca.
Els 9 psicòlegs que s’incorporen a Mallorca atendran els centres de salut Arquitecte Bennàssar, Coll d’en Rabassa, Pollença, Son Rutlan, Porto Cristo, Son Cladera, Camp Redó, Son Servera i Martí Serra.
Així, complementaran l’atenció psicològica que actualment ja presten 9 psicòlegs a Mallorca: 3 al Sector de Ponent, 3 al Sector de Migjorn, 2 al Sector de Tramuntana i 1 al Sector de Llevant.
A Menorca, els 3 nous psicòlegs d’aquesta xarxa pilot atendran, per primera vegada, els centres de salut Canal Salat i Ferreries, el Centre de Salut Verge del Toro i la Unitat Bàsica de Salut Es Castell, així com el Centre de Salut Dalt Sant Joan i la Unitat Bàsica de Salut Sant Lluís.
El programa pilot es completa amb la incorporació de 4 nous psicòlegs per als centres de salut de Sant Antoni, que inclou les zones bàsiques Sant Antoni i Sant Josep; el Centre de Salut Es Viver, que dona cobertura a les zones bàsiques Es Viver i Sant Jordi; el Centre de Salut Vila i Can Misses; el Centre de Salut Santa Eulària i el Centre de Salut Formentera.
[Font: Conselleria de Salut. 09/10/2025]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
