El Ministeri de Sanitat ha publicat l'informe final de la campanya 2025 del Pla Nacional d'actuacions preventives dels efectes de l'excés de temperatures sobre la salut, en vigor des del 2004. L'anàlisi inclou el període comprès entre el 16 de maig i el 30 de setembre.
Durant aquest estiu s'han registrat 870 episodis de nivell 3 (alt risc per calor extrema), cosa que representa un increment del 73% respecte al mateix període del 2024, quan es van notificar 501 episodis. El total de nivells de risc activats va ser de 5.178, fet que suposa un 20,6% dels dies de l'estiu com a mínim una zona meteosalut en situació de risc tèrmic, mentre que el 79,38% van correspondre a situacions sense risc (nivell 0).
L'informe també confirma 25 morts per cop de calor, registrades a diferents punts del territori nacional. En la majoria dels casos, les persones afectades presentaven factors de risc (com malalties cròniques o ús de medicació sensible a la calor), condicions d'exposició laboral o de lleure, i situacions socials vulnerables com viure soles o en habitatges sense climatització.
El perfil dels casos inclou tant persones grans amb malalties cardiovasculars o neurodegeneratives, com persones més joves exposades a la calor en entorns laborals o activitats recreatives.
Estimacions del sistema MoMo: més de 3.800 morts atribuïbles a la calor.
Segons les darreres dades del Sistema de Monitorització de la Mortalitat Diària (MoMo), durant el període comprès entre el 16 de maig i el 30 de setembre del 2025 es van estimar 3.832 defuncions atribuïbles a l'excés de temperatura a Espanya. Aquesta xifra reflecteix l'impacte global de la calor sobre la salut pública, més enllà dels casos confirmats clínicament de cop de calor.
L'anàlisi per edat revela que el 95,98% de les morts es van produir en persones més grans de 65 anys, i que més de la meitat (65,29%) van correspondre a més grans de 85 anys. Per sexe, van morir 2.276 dones (59,39%) i 1.556 homes (40,61%). Pel que fa a la distribució temporal, l'impacte més gran es va registrar a l'agost, amb 2.184 morts, seguit de juliol (1.060), juny (407), setembre (173) i la segona quinzena de maig (8). El 2024, el sistema MoMo va estimar 2.042 morts vinculades a l'excés de calor davant els 3.832 d'aquest estiu, fet que suposa un augment del 87,6%.
Encara que aquestes estimacions reflecteixen el fort impacte de la calor a la salut de la població, és important recordar que no es corresponen amb diagnòstics clínics individuals, sinó amb un excés de mortalitat calculat a partir de models estadístics, per la qual cosa els valors encara podrien ser revisats en propers informes oficials.
Millores al sistema de vigilància i alerta
Durant aquesta campanya s'han consolidat millores tècniques incorporades els darrers anys, com ara la redefinició de llindars tèrmics d'impacte sanitari, l'ajust de l'algorisme d'alerta primerenca, i la classificació del territori en zones de meteosalut -unitats subprovincials amb característiques climàtiques homogènies- per a una resposta més precisa.
En el marc de les accions d'informació i de prevenció, el Ministeri de Sanitat va mantenir actiu fins al 30 de setembre el servei gratuït d'alertes tèrmiques. A través d'aquest sistema es van remetre 101.685 missatges SMS i 37.631 notificacions per correu electrònic a les persones subscrites, oferint informació diària i personalitzada sobre el nivell de risc tèrmic a la zona geogràfica.
Documents d'interès
[Font: Ministeri de Sanitat. 03/10/2025]
[Foto: Manolo Gómez / El horno / CC BY 2.0]
