L'atenció primària comptarà amb gairebé 500 milions d’euros, un 9% més que el 2021. És el programa més elevat de tot el pressupost de la Comunitat.
La Conselleria de Salut i Consum disposarà l’any que ve de 2.010,6 milions d’euros, segons recull el projecte de pressuposts per al 2022 que es tramita aquests dies al Parlament. Aquesta partida suposa un increment de 76 milions d’euros (un 4% més) respecte del pressupost d’enguany. Per primera vegada, les Illes Balears comptaran amb més de 2.000 milions d’euros per destinar a polítiques de salut, cosa que suposa un increment del 50% des de l’any 2015. Els comptes s’han elaborat amb l’objectiu de donar continuïtat i millorar un sistema de salut públic resolutiu, humà, per a tothom, equitatiu, proper, accessible, modern, innovador, ben finançat i solvent.
El programa d’atenció primària comptarà l’any que ve amb més de 497 milions d’euros per gestionar-la, 42 milions d’euros més que enguany (un 9,25% d’increment). Es tracta del programa més elevat de tot el pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Amb aquesta partida es vol garantir el bon funcionament de l’atenció primària, que ha actuat com a mur de contenció en la crisi sanitària de la COVID-19.
El Servei de Salut serà l’organisme que s’endurà la part més important d’aquest pressupost: un total de 1.972,5 milions d’euros, un 4% més que enguany. Això permetrà fer front a la pandèmia, així com mantenir i respondre a la resta de necessitats assistencials de la societat balear. El Servei de Salut acumula així un increment de 610 milions d’euros des del 2016, la qual cosa suposa un increment de pressupost de cent milions d’euros cada any.
En el capítol 1 —personal—, el pressupost del Servei arriba fins als 951,6 milions d’euros, un 4% més que enguany. Al llarg del 2022 es continuarà amb la implementació del Pla d’Estabilització de Recursos Humans.
La consellera de Salut i Consum ha anunciat que el 2022 es dedicaran 6 milions d’euros a quatre plans de recursos humans, destinats a augmentar la contractació de personal per reforçar determinats serveis a les àrees de salut d’Eivissa i de Menorca, així com a Salut Mental i a Noves Prestacions. A més, també hi haurà un Pla d’Atenció Primària de Mallorca que quedarà integrat en el pressupost d’aquesta gerència. Així mateix, per a l’any que ve es preveu consolidar el personal eventual en interí, la qual cosa farà que 2.305 persones que ara mateix tenen un contracte eventual amb el Servei de Salut passin a ser interines o fixes, amb tots els beneficis que això comporta. Dins aquest còmput es creen 1.190 places estructurals noves, que s’afegiran a la plantilla actual del Servei de Salut.
Pel que fa a les inversions del Servei de Salut, s’han incrementat un 159% respecte del pressupost d’aquest 2021, ja que s’hi destinaran 84,8 milions d’euros (52 milions d’euros més). Entre les inversions més destacades, els 12,2 milions d’euros que, gràcies al pla INVEAT —pla d’inversions en equips d’alta tecnologia del Ministeri de Sanitat—, permetrà renovar els equips d’alta tecnologia.
Així mateix, es preveu adreçar 8 milions d’euros a la unificació dels sistemes d’informació de tots els hospitals i d’atenció primària, 2,4 milions d’euros per a la renovació del Parc Sanitari Bons Aires, 1,1 milions d’euros per a les obres previstes en el Pla Director de l’Hospital de Manacor i 1,9 milions d’euros a la nova base del SAMU 061 a Formentera. A més, l’any vinent s’adjudicarà la concessió d’obra de 9 centres sanitaris a Mallorca (Son Ferriol, Bons Aires, Trencadors, Pollença, Artà, la unitat bàsica de salut de Santa Margalida, Consell, Montuïri i Sant Joan). També està previst publicar el concurs d’idees del centre de salut de Pere Garau i el punt d’atenció continuada a les urgències (PAC) de la Soledat (tots dos a Palma), el dels centres de salut de Llucmajor, Campos, Bunyola, Manacor, Alaior, Santa Eulària i la unitat bàsica de salut des Puig d’en Valls. Així mateix, es licitarà l’ampliació del centre de salut de Santa Maria i els projectes des Canal Salat i el servei d’urgències d’atenció primària (SUAP) de Maó i l’ampliació de la unitat bàsica de salut des Mercadal.
Posada en funcionament de la Nova Agència de Salut Pública
La Direcció General de Salut Pública i Participació comptarà l’any que ve amb un pressupost de 25,2 milions d’euros (50.000 més que enguany), cosa que permetrà seguir desenvolupant polítiques per prevenir malalties i promoure la salut entre la població. Aquests pressuposts, així mateix, permetran posar en marxa l’Agència de Salut Pública de les Illes Balears, la qual planificarà les polítiques de salut i la prestació de serveis que formen part de la cartera de serveis de salut pública: vigilància, prevenció i promoció de la salut.
Pel que fa a partides concretes, destaca l’increment de la partida per a la compra de vacunes, que frega els 9,5 milions d’euros (més de mig milió d’euros més que enguany). També cal remarcar l’increment de finançament del nou laboratori de Salut Pública, inaugurat enguany, i que comptarà amb gairebé mig milió d’euros (142.000 euros més). El Pla Autonòmic de Drogues, per la seva banda, tindrà un pressupost de gairebé 310.000 euros, 60.000 euros més que el 2021.
Pel que fa a la Direcció General de Recerca en Salut, Formació i Acreditació, aquesta comptarà amb 3,5 milions d’euros (600.000 més que enguany), que permetran augmentar el pressupost de l’Institut d’Investigació de les Illes Balears (ldISBa) fins a arribar als 1,6 milions d’euros, 210.000 més que el 2021.
L’àrea de Prestacions i Farmàcia disposarà d’un pressupost de 15,4 milions d’euros, dels quals 13,4 corresponen als fons Next Generation, que passaran al Servei de Salut per invertir en equips d’alta tecnologia. Aquesta direcció general continua, així mateix, totalment implicada en la implementació de la prestació de l’eutanàsia a les Illes Balears. També es continua promovent el Pla de Prevenció de Resistència als Antibiòtics i les estratègies d’ictus, diabetis, cures pal·liatives, MPOC, malalties rares, malalties reumàtiques i musculoesquelètiques, abordatge del dolor dins l’estratègia de cronicitat, malalties neurodegeneratives i ELA. Així mateix, s’hi inclourà l’anàlisi de l’impacte que pugui tenir a l’hora de prioritzar accions en les estratègies de salut.
[Font: Conselleria de Salut i Consum. 18/11/2021]
[Foto: Conselleria de Salut i Consum]
