El Consell de Govern ha atorgat l’autorització al Servei de Salut de les Illes Balears per tramitar l’acord marc per a la contractació del subministrament de nebulitzadors i cambres d’inhalació per a fàrmacs i humidificadors per via aèria, amb cessió d’equips, per als centres hospitalaris del Servei de Salut, per un valor estimat d’1.150.104 euros. Aquest contracte tindrà una vigència de dotze mesos des de la data en què es formalitzi, amb la possibilitat de prorrogar-lo per fins a un màxim de trenta-sis mesos més.
Aquest acord marc respon a la necessitat d’adquirir diferents dispositius perquè els especialistes i el personal d’infermeria puguin aplicar, atesa la situació general del pacient, tant a infants com a adults, la teràpia inhalatòria en l’àmbit hospitalari i ambulatori (nebulitzadors i cambres d’inhalació i els seus complements) i aconseguir l’escalfament i la humidificació de les vies respiratòries en pacients que necessitin un tractament d’oxigen suplementari (humidificadors i nassos artificials o bescanviadors de calor-humitat).
La teràpia inhalatòria o aerosolteràpia és el tractament que utilitza la via respiratòria per a l’administració d’un fàrmac (antibiòtics, corticoesteroides, broncodilatadors, mucolítics), en líquid o pols, en forma d’aerosol o suspensió de partícules microscòpiques de sòlids o líquids en l’aire o en un altre gas. El fàrmac és alliberat per mitjà del gas que actua com a vehicle per arribar al tracte respiratori. A través de la cavitat bucal les partícules arriben a les vies aèries superiors i en funció de la grandària i altres factors es dipositen al llarg d’aquest.
Des que es va posar en marxa, aquesta alternativa terapèutica va suposar una revolució en el tractament de malalties bronquials com l’asma, l’MPOC i la fibrosi quística. Comparada amb la via sistèmica, presenta molts avantatges. Entre aquests, cal remarcar-ne els següents:
- L’aplicació del fàrmac directament sobre l’òrgan afectat.
- La rapidesa de la seva acció atesa l’extensió de la zona d’absorció i la seva vascularització elevada.
- La necessitat d’administrar dosis molt menors, amb la consegüent reducció dels possibles efectes col·laterals dels fàrmacs i l’absència del primer pas hepàtic, així com la degradació des del punt de vista gàstric.
D’altra banda, quan hom respira l’aire es condiciona (escalfa i humidifica) normalment en les vies respiratòries altes (fosses nasals) i en la tràquea, i aconsegueix les condicions idònies 5 cm més enllà de la carina (límit de saturació isotèrmica). En aquestes zones s’agrega calor i humitat a l’aire inspirat i s’extreu calor i humitat de l’aire espirat. La humidificació es produeix en afegir-se vapor d’aigua per evaporació, mentre que l’aire s’escalfa per un mecanisme de convecció.
La ventilació i l’administració terapèutica d’O2 en pacients amb una via aèria artificial (intubació traqueal o traqueostomia), que eludeix el pas a través de les vies superiors, pot comportar alteracions de l’activitat ciliar i del moviment del moc, canvis inflamatoris amb destrucció de l’epiteli ciliat bronquial, retenció de secrecions viscoses adherents amb aparició d’atelèctasis i més creixement bacterià que, alhora, pot afavorir l’aparició de complicacions infeccioses com bronquitis i pneumònia. Per a aquests casos, els humidificadors, tant els simples com els de calor, i els nassos artificials poden substituir la via aèria superior per al condicionament de l’aire (O2) inspirat i per assegurar la integritat de la via aèria i una adequada funció mucociliar.
[Font: Conselleria de Salut i Consum. 14/02/2022]
[Foto: Infosalut / Càmera inhaladora / CC BY-NC-SA 4.0]
