Categoria: Promoció de la salut i prevenció de la malatia

El COPIB adverteix que menors i adolescents víctimes de ciberassetjament tenen major probabilitat de manifestar conductes de risc

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra l'assetjament escolar, el dia 2 de maig, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears (COPIB) adverteix que els menors i adolescents víctimes de ciberassetjament tenen major probabilitat de manifestar conductes de risc (ideació suïcida i autolesions) i demanda més mesures de prevenció en tots els àmbits i tolerància zero amb la violència sigui com sigui el format i canal que s'utilitzi.

Si bé els casos d'assetjament a les aules descendeixen (119 en el curs 2020-21 enfront dels 127 del curs 2019-2020, segons les últimes dades de la Conselleria d’Educació), creix el ciberassetjament entre menors i adolescents i en molts països preocupa la seva relació amb un major risc d'autolesions, ideació i conducta suïcida en aquestes edats. De fet, l'últim informe de l'Observatori del Suïcidi a Espanya registrava catorze suïcidis en menors de 15 anys (set nins i set nines) en 2020, el doble que en 2019. L'assetjament estava darrere de la majoria d'aquests casos.

Des del COPIB destaquen que no es pot subestimar el mal psicològic que produeix aquest tipus de violència. És freqüent observar en la víctima un marcat descens dels seus nivells d'autoestima i autoconcepte, sentiments de culpabilitat per l'agressió que estan sofrint, inseguretat o vergonya per no saber gestionar la situació. Tota aquesta situació interfereix en el seu rendiment escolar, en com es relaciona amb els altres i en com se sent. En els casos més greus, la víctima pot arribar a sofrir patologies relacionades amb la personalitat o l'estat d'ànim, com per exemple depressió severa o fòbia social, arribant en els casos més greus a la ideació suïcida.

Cal destacar que els canals preferits per a dur a terme el ciberassetjament, segons l'últim estudi realitzat per la Fundació ANAR en 2021, són WhatsApp (53,9%), seguit d'Instagram (44,4%), TikTok (38,5%) o els videojocs (37,7%).

L'informe recull també que el 21,8% de l'alumnat participant va reconèixer haver pogut participar en un cas d'assetjament sense ser conscient d'això i el 96,4% va indicar que no ho faria en el cas d'adonar-se. A més, un 88,1% va afirmar que la unió dels companys davant una situació de bullying fa que l'afectat se senti millor. Malgrat la reducció dels casos, els estudiants també varen admetre que han augmentat les agressions en grup, passant d'un 43,7% en 2018-19 a un 72,4% en 2020-21.

Disposar de coneixements per a detectar qualsevol signe que ens indiqui que els infants i adolescents estan sent víctimes d'assetjament és fonamental per a tallar-ho i tractar-ho a temps. Per aquest motiu, des del COPIB assenyalen la importància d'adoptar més mesures de prevenció en tots els àmbits, especialment en l'entorn educatiu i familiar.

En l'àmbit escolar:

  • Formant a la comunitat docent i sensibilitzant a l'alumnat en la corresponsabilitat de les conductes violentes, en la importància de no participar i denunciar aquest tipus de comportaments.
  • Afavorint la incorporació dels professionals de la Psicologia Educativa en els centres, com a especialistes en comportament i conducta en entorns educatius.

En l'àmbit familiar:

  • Educant-mos i educant als infants i adolescents en l'ús de les tecnologies i adoptant mesures preventives de control. Els pares i mares s'han d'educar respecte a les noves tecnologies, aprendre a fer-ne un ús responsable i no exposar als menors a tots els riscos del mitjà virtual, però sobretot, s'ha d'ensenyar a detectar les conductes d'assetjament i dotar als infants i adolescents de seguretat i confiança perquè tenguin la capacitat de comunicar el que està passant a un adult i reaccionar a temps.
  • Fomentant la comunicació. Si un pare, una mare, o també el professorat observa una modificació en la conducta, hàbits o estat d'ànim d'un o una menor, no ha de passar-ho per alt. La persona ha de preguntar, investigar i comunicar-se a casa, amb el centre, amb les amistats i, en cas de sospitar que existeix assetjament, sol·licitar que s'iniciïn els protocols pertinents en els centres educatius o davant les autoritats competents.

[Font: COPIB. 02/05/2022]

[Foto: Loren Kerns / Sad / CC-by-sa-2.0]