La consellera de Salut ha comparegut al Parlament de les Illes Balears per explicar les accions més rellevants dels darrers mesos en salut mental, atenció primària i promoció de la salut.
Pla de Salut Mental 2023-2029
El procés per elaborar el nou Pla de Salut Mental 2023-2029 ha començat i el Comitè Tècnic Interinstitucional —format per tècnics de diverses conselleries del Govern, així com dels consells insulars, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, l’Ajuntament de Palma i distintes entitats públiques i privades— ja s’ha reunit en tres ocasions des que es va constituir el mes d’abril.
Actualment, el grup analitza tots els recursos existents, les possibles duplicitats de serveis i els nínxols on hi ha mancances sense cobrir per tal d’identificar les necessitats de canvi. La finalitat és promoure una visió compartida, transversal i global de l’atenció que garanteixi el projecte de vida de les persones que pateixen o puguin patir algun problema de salut mental i facilitar-ne la detecció, l’avaluació, l’assistència i la integració socioeducativa i laboral.
D’acord amb aquesta visió d’integració, al llarg del mes de juny començaran les obres d’urbanització del recinte del Parc Sanitari de Bons Aires, el qual alberga diferents serveis d’atenció a la salut mental, per convertir-lo en un espai obert a la ciutadania. Aquestes obres, que suposaran una inversió de deu milions en el recinte, també tindran una càrrega simbòlica important, ja que l’enderrocament dels murs suposarà una passa més en la lluita contra l’estigma que encara acompanya els problemes de salut mental.
Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida
Una altra de les línies de feina ha estat la prevenció del suïcidi, amb la posada en marxa del Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida, que s’ha elaborat amb la participació d’un centenar de persones de més de cinquanta institucions públiques i entitats del tercer sector. El Pla preveu millorar la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida de la població en general i dels col·lectius més vulnerables en particular, la qual cosa s’aconseguirà creant i potenciant recursos i circuits de derivació àgils i un tractament especialitzat, a més de reforçar la presència de les famílies de persones en risc en els processos d’atenció. També s’hi ha afegit un quart nivell, dedicat a la prevenció.
Així mateix, s’han posat en marxa o s’han reforçat diversos serveis assistencials en atenció a la salut mental, com ara la Unitat d’Hospitalització i l’Hospital de Dia per a l’Atenció a la Patologia Dual (UPD), l’Hospital de Dia de Patologia Dual a Eivissa, les Unitats de Salut Mental de Son Servera, Felanitx, Muro, Alcúdia, Sineu, sa Pobla, es Blanquer i Pollença, el dispositiu d’Hospitalització Domiciliària de Salut Mental (HAD) a l’àrea sanitària de Ponent, la Unitat de Conductes Addictives de Formentera o l’Hospital de Dia de Salut Mental de l’àrea de Manacor.
Pla Estratègic d’Atenció Primària 2022-2026
Quant a la situació d’atenció primària, el Servei de Salut de les Illes Balears ha elaborat el Pla Estratègic d’Atenció Primària 2022-2026, amb el qual es vol garantir la sostenibilitat de l’atenció primària, oferir una atenció integral i de qualitat que aporti valor, avançar en la transformació digital i impulsar el desenvolupament professional, la recerca i la innovació.
EinaSalut
Pel que fa a la promoció de la salut, destaca la posada en marxa d’EinaSalut, un recurs digital que ajudarà a millorar la salut individual i col·lectiva de la població. Aquest projecte de compra pública innovadora, en què s’han invertit 530.000 euros finançats al 50% pels fons FEDER, va començar a prendre forma l’any 2019 i hi han treballat més de cent professionals de diferents conselleries, institucions i associacions.
EinaSalut té diverses utilitats i destinataris. D’una banda, és un instrument perquè ciutadans individuals, sans o amb malalties, puguin avaluar el seu estat de salut física i emocional, saber com poden millorar a través d’accions progressives i avaluar-ne els resultats. A més, és un instrument de feina col·lectiu perquè institucions, centres educatius, empreses i associacions puguin engegar, seguir i avaluar els seus projectes vinculats a la promoció de la salut. Finalment, és un motor de recopilació de dades massives que pot ajudar a conèixer amb més precisió l’estat de salut de barriades i comunitats i, a partir d’aquí, prendre decisions de gestió eficaces i eficients per part de les administracions públiques.
Passat poc més d’un mes des de la presentació, la plataforma ja ha registrat més de cinc mil accessos i s’han emplenat més de mil qüestionaris d’autoavaluació relacionats amb l’alimentació, l’activitat física, el consum de tabac o el benestar emocional.
[Font: Conselleria de Salut i Consum. 25/05/2022]
[Foto: Conselleria de Salut i Consum]
