L'informe, realitzat per l'acadèmic de la Universitat d'Edimburg, Jaime García Iglesias, recull la perspectiva d'activistes, sanitaris, polítics i tècnics.
Segons l'informe, Espanya ha experimentat avenços significatius, en els darrers anys, en la lluita contra el VIH, aconseguint reduir els nous diagnòstics i aconseguir els objectius 90-90-90 per a 2020 i està avançant cap als objectius 95-95-95 per al 2025. No obstant això, el panorama de la salut sexual al país presenta reptes importants.
S'observa, per exemple, un preocupant augment d'altres Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), a més de la persistència de desigualtats en l'accés a la salut per a grups vulnerables, com ara els homes migrants GBHSH, les persones trans i les que envelleixen amb VIH, que s'enfronten barreres legals, culturals i d'accés al sistema sanitari.
La sexualitat a Espanya, destaca l'estudi, està en transformació, marcada pel fet de cercar el plaer i la disminució de la por al VIH, impulsada per la PrEP i les aplicacions de cites. No obstant això, aquesta transformació també comporta nous reptes com el chemsex i la soledat, especialment entre homes GBHSH.
En relació amb el sistema de salut i el seu enfocament biomèdic predominant, García Iglesias creu que ha estat efectiu a l'hora de millorar la supervivència de les persones amb VIH, però no aborda les dimensions emocionals, psicològiques i socials de la salut sexual. L'atenció es troba fragmentada i descoordinada, i existeix una falta de formació adequada del personal sanitari, per integrar totes aquestes dimensions.
En l'àmbit polític i comunitari s'observa una politització creixent de la salut sexual i una manca d'interès en el VIH a l'agenda política, fet que ha debilitat les respostes institucionals. Les organitzacions comunitàries, a pesar del seu paper essencial en l'atenció a les persones amb VIH, estan sobrecarregades i mancades de recursos.
Finalment, s'identifica una crisi sociocultural que subjau a molts dels problemes de salut sexual, incloent-hi la manca d'espais de diàleg i la necessitat d'una educació sexual integral que abordi el plaer, el consentiment i una visió positiva de la sexualitat.
Recomanacions de l'informe
- Recerca
Aprofundir en les causes de l'augment de les ITS i del chemsex, així com en les necessitats específiques dels grups vulnerables.
- Accés a la salut
Facilitar l'accés dels migrants al sistema de salut i a la PrEP, i desenvolupar intervencions que abordin les necessitats de les persones que envelleixen amb VIH.
- Atenció integral
Promoure un enfocament holístic de la salut sexual que inclogui les dimensions emocionals, psicològiques i socials, i millorar la formació del personal sanitari.
- Enfortiment comunitari
Augmentar el finançament de les organitzacions comunitàries, enfortir la seva participació en la formulació de polítiques i millorar la coordinació entre el tercer sector i les institucions públiques.
- Educació sexual
Desenvolupar una educació sexual integral que inclogui el plaer, el consentiment i una visió positiva de la sexualitat.
- Col·laboració interdisciplinària
Fomentar la col·laboració entre disciplines diferents, que incloguin la salut i els aspectes socials, culturals i polítics, per abordar els reptes de la salut sexual de manera més efectiva.
[Font: Ministeri de Sanitat. 16/10/2024]
[Foto: Rita M. / Fight AIDS / CC BY NC-ND 2.0]
