Amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer que es va conmemorar ahir 4 de febrer, la Conselleria de Salut insta la població a seguir uns hàbits de vida saludables i a deixar o reduir el consum d'alcohol i tabac, a més de participar en els programes de detecció precoç del càncer per reduir el nombre de nous diagnòstics i defuncions per aquesta causa.
Els tumors són la principal causa de mortalitat a les Illes Balears per davant de les malalties cardiovasculars. No només representen gairebé una de cada tres morts a l'arxipèlag (29%) sinó que, a més, constitueixen un dels principals problemes de salut pública perquè generen costos elevats, tant sanitaris com d'índole afectiva i social, i requereixen un abordatge multidisciplinari, interdisciplinari i coordinat per part del Servei de Salut.
De les persones mortes per càncer a les Balears el 2023, últimes dades disponibles, el 59% van ser homes i el 41% dones. Els tumors amb major mortalitat entre les dones de les illes són el de pulmó, mama i còlon i els de pulmó, còlon i pròstata, entre els homes.
La Conselleria de Salut insta, per tant, la població a seguir hàbits i estils de vida saludables que evitin els efectes perniciosos del consum d'alcohol i tabac, a més de l'obesitat i el sedentarisme. Tabac, alcohol i obesitat continuen sent alguns dels factors de risc més importants i evitables relacionats amb el càncer. Segons dades publicades per l'OMS, al voltant d'un terç de les morts per càncer es deuen al tabac, les infeccions, l'alcohol, el sedentarisme i les dietes inadequades per un consum insuficient de fruita i verdura.
Fumar pot provocar fins a vuit tipus de càncer
El tabac és, amb diferència, el factor de risc evitable responsable d'un nombre més gran de càncers, ja que provoca més del 90% dels casos de tumors de pulmó i és un agent causal fonamental en multitud d'altres càncers, com els de cap i coll, bufeta urinària, ronyó, esòfag, pàncrees, estómac i còlon i recte, entre d'altres.
Salut recorda que els beneficis de deixar de fumar comencen des del primer dia i deu anys després d’abandonar aquest hàbit el risc de morir per un càncer de pulmó es redueix a la meitat. A l’àmbit nacional, les morts per càncer de pulmó superen les morts degudes al càncer de mama, còlon i pròstata. Així mateix, l'abordatge i el tractament d'aquests tumors suposa el 15% de tots els costos associats al càncer en aquest país. S'estima que entre els 25 i els 65 anys gairebé el 30% dels homes i més del 25% de les dones fumen diàriament.
La Conselleria recorda que les Balears participa en un projecte pilot multicèntric en què són presents la majoria de les comunitats autònomes per implantar un programa de detecció precoç de càncer de pulmó. Aquest tipus de tumors evolucionen de manera asimptomàtica, fet que provoca que el 80% es diagnostiquin quan ja s'han estès.
En aquests moments, la Direcció General de Salut Pública de les Balears coordina dos programes de cribratge poblacionals per detectar de forma precoç els càncers de mama i de còlon i recte entre la ciutadania en general, mitjançant mamografies i proves de sang oculta en excrements, respectivament. Salut Pública està ultimant així mateix la implantació d'un nou programa per a la detecció precoç del càncer de coll uterí mitjançant proves de citologia vaginal i detecció del virus del papil·loma humà (VPH) responsable d'aquesta patologia.
La Conselleria de Salut insta la població a participar-hi com una de les millors mesures de prevenció i recorda que el programa de detecció precoç de càncer de mama és dirigit a la població femenina amb edats compreses entre els 50 i els 69 anys, a la qual es convida a participar mitjançant un SMS.
1.280 mamografies sospitoses
La prova de cribratge és una mamografia. Si no hi ha indicis de malignitat, es torna a citar la dona en dos anys. En canvi, si la prova diagnòstica requereix estudis posteriors, es deriva la pacient al servei de radiologia del seu hospital de referència per a fer-ne una valoració complementària. El 2024 es van convidar a participar en el programa 38.538 dones empadronades a les illes Balears, de les quals 25.588 van obtenir mamografies normals i 1.280 dones van ser derivades a estudis mamogràfics complementaris.
Pel que fa al cribratge de càncer colorectal, és dirigit a tota la població general d'entre 50 i 69 anys. Es convida les persones, mitjançant una carta, a fer-se un test de sang oculta en femta. Si el resultat surt negatiu, se les torna a convidar dos anys després; si és positiu, es deriven al digestiu per fer-ne el diagnòstic. Les dades d'aquest programa corresponents al 2024 reflecteixen que s'hi va convidar a participar 105.685 persones empadronades a les illes; d'aquestes, 28.751 van tenir un resultat negatiu al test de sang oculta en excrements. 1.469 persones van tenir un resultat positiu del test i se les va derivar a estudis de colonoscòpia per obtenir el diagnòstic final.
[Font: Conselleria de Salut. 04/02/2025]
[Foto: CAIB / CC BY NC SA]
