Categories: Institucions sanitàries, Qualitat

El CEA lliura l’informe sobre aspectes ètics en l’aplicació de la Llei d’eutanàsia

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears (CEA), format per 24 professionals amb experiència i formació acreditades en el camp de la bioètica- ha lliurat l’informe elaborat a petició de la Conselleria de Salut i Consum sobre diversos aspectes ètics relacionats en el desplegament de la Llei orgànica de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia, d'aplicació a partir del 25 de juny.

El document -que es va començar a elaborar quan la Llei estava en fase de tramitació i que no entra a valorar la idoneïtat o no de la Llei en si mateixa- en revisa l’articulat i identifica punts que poden suscitar dubtes d’interpretació i aplicació, alhora que fa recomanacions o propostes per tal de contribuir a garantir la calidesa i la qualitat de la prestació en totes les etapes del procés.

Així mateix, fa propostes per aclarir, des de la perspectiva ètica, conceptes relacionats amb la definició d’eutanàsia, els professionals que participen en el procés, la valoració del sofriment, els requisits legals per sol·licitar l’eutanàsia, el procediment, el procés de deliberació amb el pacient, l’objecció de consciència, la denegació de la sol·licitud, la protecció de la intimitat del pacient i la confidencialitat, la comissió de control i avaluació, la realització de la prestació, el lloc on es presta i la formació dels professionals.

Valoració del sofriment de la persona

Així, per exemple, quan s’analitzen els requisits per poder demanar la prestació, el Comitè considera que atès que l’existència de sofriment és un requisit indispensable per fer efectiva la prestació d’eutanàsia, «s’han d’establir mesures que incorporin la valoració exhaustiva i l’opinió professional d’experts» i que permetin tenir en compte situacions en què aquesta valoració presenta «una complexitat especial», com ara el cas de la patologia mental, en persones amb discapacitat i quan hi ha impossibilitat de comunicació.

En aquest sentit, el Comitè també observa les dificultats que es poden presentar per garantir el procés a persones que varen emplenar el seu document de voluntats anticipades abans de l’aprovació de la Llei -i, per tant, sense incloure-hi l’eutanàsia ja que no era legal- i que ara es troben en estat d’incapacitat i no la poden demanar.

Quant al procediment, el Comitè considera que, tot i que la decisió de sol·licitar l’eutanàsia té una transcendència màxima per a la persona i requereix un procés deliberatiu complex, els terminis que estableix la Llei són força limitats, i recomana que aquest procés deliberatiu el faci un equip específic de cures pal·liatives, expert en situacions complexes de final de vida que incorporen la persona en la presa de decisions. A més, es recomana una formació adequada i continuada dels professionals sobre aquest aspecte, per tal de donar el millor acompanyament als pacients.

Objecció de consciència

En relació amb l’objecció de consciència, el Comitè considera que en el procediment s’ha d’incloure el moment en què el professional objector s’ha d’inhibir de formar part de l’equip que ha d’acompanyar la persona en el procés, amb l’objectiu de garantir un acompanyament sense condicionants morals i respectuós amb la voluntat i les preferències de la persona. No obstant això, «la inhibició per formar part de l’acompanyament del professional objector no implica la no continuïtat de la relació terapèutica, encara que ja no formi part de l’equip que ha d’acompanyar la persona en la prestació de l’eutanàsia».

Així mateix, el Comitè es mostra partidari d’establir diferents formes d’objecció i els moments en què s’ha d’objectar, com per exemple l’objecció a la Llei en tota la seva extensió, exclusivament a l’aplicació dels fàrmacs i/o a l’acompanyament en tot el procés. També es pot donar la situació en què el professional vol exercir el seu dret davant d’una situació concreta, no generalitzable a tots els casos de petició d’eutanàsia. En qualsevol dels casos, proposa la figura d’un equip responsable en lloc d’un metge responsable, per facilitar la continuïtat del procés en cas d’objecció de consciència. Aquestes són qüestions que cal tenir en compte a l’hora de crear un registre de professionals sanitaris objectors de consciència.

Pel que fa a la denegació de la prestació, el Comitè aclareix que no s’ha de considerar denegació si el professional que la denega és objector. Així mateix, s’ha de facilitar al màxim la reclamació.

Respecte de la realització de la prestació, l’informe recorda que morir no és un acte concret, sinó «un procés que ha d’anar acompanyat d’un protocol que garanteixi el millor interès del pacient: morir sense dolor, acompanyat i respectant-ne les creences». Quant al lloc, es mostra partidari d’incloure-hi el domicili, així com les residències que tenen consideració de domicili per a les persones que hi viuen. En canvi, rebutja la idea que es puguin crear centres ad hoc ja que s’ha d’evitar que la prestació es desvinculi de la resta del procés assistencial i d’acompanyament.

Finalment, el Comitè destaca la importància de la formació continuada dels professionals i recalca també que s’han de desenvolupar «estratègies de cura i autocura per a tots els professionals en contacte directe i continuat amb el patiment i el final de la vida».

Assegurar les cures pal·liatives

L’informe -que inclou un vot particular, recolzat per sis membres- conclou que no hi ha d’haver dilema entre la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia i la prestació de les cures pal·liatives. «El sistema sociosanitari ha de ser capaç d’assegurar unes cures pal·liatives de qualitat, el suport a la salut mental, els mitjans de suport per a les situacions de discapacitat i dependència, i els recursos socials que ajudin a transitar cap al final de la vida», indica.

[Font: Conselleria de Salut i Consum. 17/05/2021]

[Foto: Hospital Universitari Son Espases]

Notícies relacionades