Aquesta reforma atorga més garanties i drets a la comunitat científica i innovadora. També introdueix importants millores amb l'objectiu que les persones tenguin una vida digna al voltant de la ciència a Espanya.
El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat de manera definitiva, el passat dijous 25 d'agost de 2022, la reforma de la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, que es publicarà en el BOE per a la seva entrada en vigor.
Aquesta reforma atorga més garanties i drets a la comunitat científica i innovadora del nostre país i introdueix millores en el sistema espanyol d'R+D+I, amb l'objectiu que les persones tenguin una vida digna al voltant de la ciència en el nostre país.
A més, la reforma blinda un finançament públic de l'R+D estable i creixent, amb l'objectiu que arribi a l'1,25% del PIB el 2030 (i el 3% juntament amb la inversió privada), d'acord amb l'establert al Pacte de la Ciència i la Innovació.
Millora de la carrera científica i tècnica en l'àmbit de l'R+D+I
Entre les mesures per a millorar la carrera científica i tècnica en l'àmbit de la R+D+I, la reforma recull una nova modalitat de contracte indefinit, vinculada al desenvolupament d'activitats cientifico-tècniques, per a tota classe de personal d'investigació en el marc de línies d'investigació definides i en contractes d'R+D+I.
Aquesta contractació indefinida, l'aplicació de la qual va avançar-se a través d'un Reial decret llei, va recollir les singularitats del sistema d'R+D+I i no es troba lligada als límits de l'oferta de feina pública ni a les taxes de reposició.
Així mateix, el text estableix un nou itinerari postdoctoral que vol reduir l'edat d'entrada al sistema i permetre'n la incorporació estable. Concretament, es crea un nou contracte de fins a sis anys, amb una avaluació intermèdia que comporta promoció i una avaluació final, que permet obtenir el nou certificat R3.
Aquest certificat permetrà consolidar una plaça permanent perquè s'eximeix de part de les proves d'accés i perquè es reserva un mínim del 25% en les places en els organismes públics d'investigació i del 15% a universitats.
La reforma de la llei també garanteix nous drets laborals als joves investigadors i investigadores, com una indemnització per finalització dels contractes predoctorals i postdoctorals.
Mesures per a estimular l'atracció de talent i la mobilitat professional
La reforma recull mesures per a estimular l'atracció de talent a Espanya i la mobilitat del personal d'investigació, amb facilitats per a la contractació de personal estranger i la possibilitat de la doble adscripció al nostre país i fora d'ell.
A més, els quinquennis del personal d'investigació dels Organismes Públics d'Investigació (OPIS) avaluaran i reconeixeran, per primer cop, tots els mèrits d'investigació efectuats anteriorment en el sector públic i a qualsevol universitat, sigui a Espanya o a l'estranger. Fins al moment, els quinquennis només reconeixien l'experiència en els OPIS espanyols.
Així mateix, la norma redefineix el contracte de l'investigador distingit per atreure personal científic de prestigi a Espanya.
Més reconeixement al personal d'investigació
Amb aquesta reforma, el personal tècnic d'OPIS adquireix nous drets, com la possibilitat de mobilitat professional, d'estades formatives temporals o de col·laboració amb empreses tecnològiques.
D'altra banda, es dóna el mandat, a les comunitats autònomes, perquè incorporin categories específiques d'investigador sanitari entre el seu personal estatutari i desenvolupin la seva carrera professional en termes similars a la resta del personal d'investigació.
Reducció de la càrrega administrativa i foment de la transferència de coneixement
Un altre dels eixos de la reforma s'orienta a reduir les càrregues administratives del sector d'R+D+I. Per exemple, en matèria de subvencions públiques, el text introdueix mesures per permetre, tant el procediment de concessió d'ajudes, com el de justificació per part dels beneficiaris.
La norma també es dirigeix a reforçar la transferència de coneixement, una de les carències del sistema d'R+D+I espanyol, a través de nous mecanismes. Un d'ells és el reconeixement del sexenni de transferència, per a incentivar el trasllat directe del coneixement i la innovació generats en el sector públic a les empreses i a la societat.
Altres mecanismes inclosos en el text són el desenvolupament de la compra pública d'innovació i el permís a les administracions públiques d'invertir i coinvertir en societats mercantils, com es fa als països més avançats, on el sector públic és un agent emprenedor que inverteix i estimula la inversió privada en R+D+I.
Igualtat de gènere
El text també vol resoldre les principals desigualtats de gènere que persisteixen en l'àmbit de l'R+D+I. Per això es donarà, per primer cop, seguretat jurídica a la igualtat de gènere en el Sistema de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, assegurant un abordatge dual, on la perspectiva de gènere sigui l'eix transversal dels instruments de planificació dels agents públics en ciència, tecnologia i innovació, alhora que s'implementen accions específiques.
Així, els agents públics hauran de disposar i avaluar anualment un pla d'igualtat de gènere i de contar també amb protocols per fer front a l'assetjament sexual i per raó de gènere o orientació sexual.
També es preveu la creació d'un distintiu d'igualtat de gènere en R+D+I per als centres que acrediten aconseguir criteris d'excel·lència en aquest àmbit, a més de l'obligatorietat d'implementar mesures per a eliminar els biaixos de gènere i integrar la dimensió de gènere en els projectes d'R+D+I.
En aquest sentit, es garantirà també la igualtat en els processos de selecció i avaluació per a qui concilia i es fomenta l'impuls de mesures d'acció positiva. A més, es reconeix el paper fonamental de la divulgació científica i l'educació per a impulsar el canvi sociocultural i fomentar la corresponsabilitat.
[Font: Ministeri de Ciència i Innovació. 25/08/2022]
[Foto: Govern de les Illes Balears]