Categories: Institucions sanitàries, Promoció de la salut i prevenció de la malatia

Gairebé 6.500 persones han donat un ronyó o part del seu fetge en vida a Espanya

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

D'ençà que va crear-se l'ONT, el 1989, i fins al 31 de desembre de 2023, 5.913 persones han donat un ronyó en vida al nostre país i 509 part del seu fetge, sobretot dones al voltant dels 50 anys. A Espanya s'han efectuat 325 trasplantaments renals de donant viu gràcies al Programa de Trasplantament Creuat, fet que inclou 20 cadenes de trasplantaments iniciades per donants altruistes.

El passat dia 5 de juny va celebrar-se el Dia Nacional del Donant d'Òrgans, Teixits i Cèl·lules i va destacar-se la pròxima garantia de protecció integral de la persona que dona, tant des d'un punt de vista mèdic com sociolaboral.

L'expansió del trasplantament renal de donant viu a Espanya

El primer trasplantament renal de donant viu va fer-se a l'Hospital Brigham de Boston (Estats Units) el 1954. L'Hospital Clínica de Barcelona va ser el centre que va dur a terme el primer procediment d'aquesta classe a Espanya, el 1965, seguit de la Fundació Jiménez Díaz, el mateix any.

L'activitat de trasplantament renal de donant viu va ser limitada a Espanya durant anys, però ha augmentat de forma exponencial al llarg d'aquest segle. D'aquesta manera, si l'any 200 varen ser 19 persones que varen donar un ronyó en vida, la xifra va augmentar fins al màxim històric de 435 procediments el 2023.

El creixement del trasplantament renal de viu a Espanya respon a la necessitat de trasplantament renal de la població, però sobretot als millors resultats que ofereix en comparació amb el de donant mort.

A tot això s'hi afegeix la seguretat del procediment per al donant, que sempre és sotmès a una estricta avaluació mèdica i psicosocial, així com a un estret seguiment de per vida. La incorporació de tècniques mínimament invasives per a la nefrectomia del donant (mitjançant cirurgia laparoscòpica en el 98% dels procediments) també ha facilitat una recuperació més fàcil de la cirurgia, establint l'estada hospitalària mitjana en només quatre dies. 

En el cas del trasplantament hepàtic de donant viu, el primer cas del món va fer-se en un infant en la ciutat de Brisbane, Austràlia, el 1989. A Espanya, el primer procediment va realitzar-se a l'Hospital Universitari La Paz, de Madrid, el 1993.

El màxim d'activitat de trasplantament hepàtic de viu a Espanya va registrar-se l'any 2002, amb 41 trasplantaments. No obstant això, aquesta xifra ha anat disminuint progressivament des del 2019  i l'any passat només varen fer-se dos trasplantaments d'aquesta classe.

Això es deu a les millores introduïdes per a facilitar als infants al trasplantament hepàtic, que són habitualment els receptors de fetges de donant viu.

Dona de mitjana edat, el perfil de la persona que dona un ronyó en vida

Segons dades de l'ONT, la mitjana d'edat del donant renal de viu el 2023 va ser de 54,4 anys, i la del receptor de 47,7 anys. Dels 435 trasplantaments renals de viu efectuats l'any passat, 17 (4%) varen ser en infants.

En aquests casos, la mitjana d'edat del donant va ser una mica menor (44,6 anys), ja que normalment es tracta d'un progenitor del receptor. A més, set de cada deu donants renals varen ser dones.

La relació més freqüent entre donant i receptor va ser de cònjuge/parella sentimental (38%), seguida de germà o germana (23%), mare (17%), pare (7%), altra relació familiar (5%), fill o filla (3%) i amic (3%). En el 4% restant, no existia cap relació entre donant i receptor pel fet d'haver-se fet el procediment dins del Programa de Trasplantament Renal Creuat.

En la darrera dècada s'han fet 359 trasplantaments renals de viu ABO incompatibles a Espanya.

20 cadenes iniciades per donants altruistes

El Programa de Trasplantament Renal Creuat es basa en l'intercanvi de donants de ronyó de viu entre dues o més parelles de donant-receptor incompatibles per grup sanguini ABO o prova creuada positiva. En intercanviar donants, es conformen noves parelles de donant-receptor que, sense tenir cap relació genètica o emocional, són compatibles.

Aquest programa també permet incorporar la figura del donant altruista o bon samarità, que dona un òrgan en vida a una persona desconeguda i que no tendrà oportunitat de conèixer, per generar cadenes de trasplantament que acabin amb el d'un pacient en llista d'espera de donant mort.

L'ONTva posar en marxa aquest programa fa 15 anys. El primer trasplantament renal encreuat a Espanya va fer-se el juliol de 2009. De llavors ençà i fins al 31 de desembre de 2023, s'han fet 325 trasplantaments renals de viu en el marc d'aquest programa, efectuats en 66 cicles de dues parelles, 44 de tres parelles i 20 cadenes iniciades per donants altruistes. Cada un d'aquests donants altruistes ha beneficiat a tres pacients de mitjana. La cadena més llarga fins ara va fer-se el 2014, començada per un "bon samarità". En la cadena hi varen participar cinc parelles i varen efectuar-se sis trasplantaments.

El bon funcionament del Programa de Trasplantament Renal Creuat es basa en un Registre de Parelles Incompatibles donant-receptor vinculat a un algoritme que permet fer combinacions per identificar parelles compatibles cada quatre mesos.

També es recolza en un Protocol Específic d'Actuació, que contempla la realització simultània dels trasplantaments de cada cicle.

L'ONT facilita la cooperació constant entre els nefròlegs i uròlegs dels equips de trasplantament renal, els serveis d'immunologia i les coordinacions hospitalàries i autonòmiques de trasplantament. Tot això s'associa a un procés logístic complex per fer el trasllat dels ronyons en el qual col·laboren els serveis d'ambulàncies, companyies aèries i Renfe.

El Programa espanyol de Trasplantament Creuat és un dels més desenvolupats d'Europa, juntament amb el de Països Baixos i el del Regne Unit.

Espanya lidera el trasplantament creuat internacional

El 2018, l'ONT va internacionalitzar el Programa de Trasplantament Renal Creuat a través d'un acord de col·laboració amb Itàlia i Portugal i en el marc de l'Aliança de Trasplantaments del Sud d'Europa. Les parelles donant-receptor que no troben un intercanvi adequat en els seus programes nacionals, poden trobar una combinació creuada feta entre els tres països, ja que inclouen un volum més gran i heterogeni genèticament de parelles. Cada any, l'ONT impulsa tres encreuaments entre els països que hi participen. A Europa hi ha dos programes més de trasplantament creuat internacional, el de Scandiatransplant  (amb la participació de Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Noruega) i el que mantenen Àustria, Israel i la República Txeca.

En el darrer procediment del Programa de Trasplantament Renal Creuat internacional del Sud d'Europa hi varen participar 11 hospitals espanyols, 6 italians i 2 portuguesos, amb 164 parelles donant-receptor: 98 d'Espanya, 48 d'Itàlia i 18 de Portugal. Des que es va iniciar aquesta cooperació fins al desembre de 2023, s'han trasplantat 16 pacients en aquest programa internacional, dels quals 9 són pacients d'Espanya, 4 d'Itàlia i 3 de Portugal.

L'ONT ha presentat a la Comissió Europea el projecte EURO-KEP, que s'ha de desenvolupar amb un consorci format per 18 organitzacions de 15 països. EURO-KEP té com a objectiu la construcció d'un programa de trasplantament renal creuat paneuropeu que permeti encreuaments de parelles donant-receptor entre un nombre més gran de països, amb un software i unes normes de funcionament comunes.

[Font: Ministeri de Sanitat. 05/06/2024

[Foto: Hospital Universitari Son Espases. Servei de Cirurgia]