Institucions sanitàries

El Consell de Govern va aprovar declarar inversió d’interès autonòmic la construcció del nou hospital d’atenció intermèdia del Sector Sanitari de Llevant basant-se en el Decret llei del mes de gener de 2018, de mesures urgents per a la millora i/o l’ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

El nou equipament sanitari es construirà al municipi de Felanitx, en uns terrenys que són propietat de l’Ajuntament amb qualificació urbanística d’equipament esportiu i que passaran a ser d’equipament sanitari en sòl urbà, basant-se en el Decret esmentat.

L’objectiu del nou centre hospitalari serà millorar l’activitat assistencial a la zona, que comprèn vuit municipis i té una població superior als 140.000 habitants, el 17 % dels quals (és a dir, 23.924) supera els 65 anys d’edat. A més, segons les projeccions de població de l’Institut Nacional d’Estadística, s’estima que l’any 2029 la població d’aquest sector serà de 148.990 persones i que el 20 % (29.758) tindrà 65 anys o més. Aquest increment del 17 % al 20 % és fonamental per calcular els recursos necessaris del nou hospital. Aquestes dades mostren una tendència cap a l’envelliment de la població i, en conseqüència, cap a l’increment progressiu de les malalties cròniques.

El Consell de Govern va aprovar el decret de creació del Comitè d’Ètica Assistencial de les Illes Balears i dels comitès dels hospitals públics i privats de les àrees de salut de Menorca, d’Eivissa i Formentera i d’Atenció Primària de Mallorca.

Aquest decret preveu la creació d’un comitè d’ètica assistencial de caràcter autonòmic i, a la vegada, estableix el règim jurídic de creació i acreditació dels comitès d’ètica assistencial ja creats en nombrosos centres sanitaris de les Illes per assessorar els professionals sanitaris i els usuaris davant conflictes ètics que puguin sorgir en el camp de l’atenció sanitària.

Cal tenir en compte que els avenços tècnics i científics permeten la intervenció mèdica en els moments crítics entre la vida i la mort, però també poden comportar un risc per al pacient i afectar la dignitat humana. Els professionals sanitaris han de fer front a decisions difícils i donar resposta a qüestions ètiques relacionades també amb ideologies, creences i actituds d’una societat cada vegada més diversa i plural.

El Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut) condemna enèrgicament l’agressió patida el dematí del dia 30 de gener, per part d’un auxiliar d’infermeria i d’un agent de seguretat de l’Hospital Son Llàtzer. A les 6 del matí, aquests dos professionals varen ser agredits al Servei d'Urgències de l’Hospital per part d'un usuari del centre que mostrava signes d’embriaguesa. El pacient, molt alterat, va colpejar als treballadors a la cara.

L'IB-Salut ha activat el protocol per aquests casos, que preveu assistència sanitària i suport jurídic i psicològic als professionals involucrats.

Cal recordar que la reforma del codi penal de març del 2015 considera autoritat als sanitaris davant d’una agressió i preveu una condemna de fins a quatre anys. L'agressió física o intimidació greu contra professionals sanitaris en l'exercici de la seva funció pública assistencial es considera delicte d'atemptat per part dels tribunals de justícia que han dictat sentències en aquest sentit, amb penes d'un a tres anys de presó.

La ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, María Luisa Carcedo, va mantenir una reunió amb representants del Fòrum de Metges d'Atenció Primària, en relació al procés participatiu iniciat el mes de novembre per a donar un impuls i adaptar l'Atenció Primària a les noves realitats socials, demogràfiques i tecnològiques del Sistema Nacional de Salut (SNS).

A la trobada, a la qual s'han donat cita responsables de diverses societats, associacions i col·legis oficials, entre d’altres, s'ha presentat la proposta del Marc Estratègic per a l'Atenció Primària de Salut 2019 del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

La proposta s'articularà al voltant de tres grups de treball. D'una banda, un grup de professionals d'Atenció Primària. Per un altre, un grup de treball institucional amb representants de les comunitats autònomes. I un tercer grup format per usuaris del SNS i la ciutadania.

La Comissió Delegada del Govern per a Política Científica i Tècnica i d'Innovació, ha abordat l'inici de les actuacions per a elaborar la pròxima Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació (2021-2028), que és el marc de referència pluriennal de les polítiques d'I+D+I.

El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque ha proposat la creació d'un grup de treball interministerial per a la confecció d'aquesta Estratègia que ha de definir les prioritats cientificotècniques i d'innovació i els instruments de coordinació, així com establir els objectius dels plans de recerca i d'innovació de l'Administració General de l'Estat i de les Comunitats Autònomes durant els pròxims anys.

La seva finalitat és alinear la seva aprovació amb el pròxim programa marc de recerca i innovació de la UE, ‘Horitzó Europa’.

En el BOIB núm. 9, del dia 19 de gener de 2019, s’ha publicat la Resolució del director general del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), del dia 14 de gener de 2018, per la qual s’ordena la publicació de la relació de convenis de col·laboració subscrits pel Servei de Salut en el tercer quadrimestre del 2018, i amb caràcter extraordinari del segon quadrimestre de 2018.

Podeu consultar la relació completa dels convenis de col·laboració subscrits a l'Annex d'aquesta Resolució.

En el BOIB núm. 7, de dia 15 de gener de 2019, s’ha publicat l’atribució de competències en matèria de gènere, dona i LGTBI al Departament de Benestar Social i Família del Consell Insular de Menorca.

D’aquesta manera es compleix amb les propostes aprovades, el desembre de 2018, de traspassar als consells insulars totes les competències pròpies de polítiques de gènere, dona i LGTBI. Aquest traspàs és efectiu des de dia 1 de gener de 2019 a tots els consells insulars.

Durant l’any 2018, els hospitals de les Illes Balears varen generar 216 òrgans per a trasplantaments gràcies a l’altruisme de 66 donants i les seves famílies.

Aquestes dades tornen a ser, un any més, les més elevades de la història de les Illes Balears des de l’inici de l'activitat de donació i trasplantament, i suposen assolir una taxa de 58,9 donants per milió d'habitants, 9 punts per sobre de la taxa de 2017 (49,5 %) i, una vegada més, superior a la mitjana estatal, que se situa en 48.

Les xifres tornen a superar també l’objectiu marcat per l’Organització Nacional de Trasplantaments d’arribar, en tot el territori espanyol, als 50 donants per milió d’habitants l’any 2022.

Així ho ha explicat avui la consellera de Salut, Patricia Gómez, durant la presentació del balanç d'activitat 2018 de la Coordinació Autonòmica de Trasplantaments de les Illes Balears (CATIB), presentació a la qual també han assistit el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, el coordinador autonòmic de Trasplantaments, Miguel Agudo, i la presidenta d’ALCER, Manuela de la Vega.

El dia 10 de gener es va constituir l'Observatori ‘Dones, Ciència i Innovació’ per a la Igualtat de Gènere (OMCI), que sorgeix per a combatre qualsevol discriminació per raó de sexe. El seu objectiu és analitzar la situació de les dones en l'àmbit de la recerca i la innovació, fomentar la realització de polítiques públiques i actuacions d'igualtat de gènere, i promoure la millora de la situació de les dones en el sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.

En els Organismes Públics de Recerca (OPIs) i en les universitats existeix una important segregació de gènere, sobretot verticaL. També hi ha dades que evidencien la segregació horitzontal.

En aquest context, l'Observatori ha acordat en la seva primera reunió iniciar actuacions immediates per a conciliar la vida familiar i professional en els centres de recerca, així com actualitzar els criteris de les convocatòries i les normatives per a garantir la igualtat de gènere en la selecció, contractació i promoció de personal investigador i en la composició dels tribunals que avaluen les places a cobrir. 

En el BOE núm. 314, de dia 29 de desembre de 2019, s'ha publicat la Resolució de 30 de novembre de 2018, de la Secretaria d'Estat de Serveis Socials, per la qual es publica el Conveni per a l'any 2018 amb la Comunitat Autònoma d'Illes Balears, sobre drogodependències.

El conveni s'ha subscrit entre la Delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, María Azucena Martí Palacios, en representació del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social i la Consellera de Salut, Patricia Gómez Picard, de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La Conselleria de Salut de les Illes Balears desenvoluparà en el 2018 el Programa d'atenció de drogodependències i altres addiccions, en diferents àmbits d'actuació, per un import de 294.000,00 euros.