Categoria: Estudis i projectes

Avaluació de l'impacte social de la crisi COVID-19 via línies d'ajuda telefònica

Tipografia
  • Més petit Petit Mitjà Gran Més gran
  • Per defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut de les Illes Balears, l'Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) i el Servei de Salut de les Illes Balears, han publicat, junt amb la Universitat de les Illes Balears, un estudi sobre el cas de les Illes Balears sobre l'avaluació de les repercussions socials de la crisi de la COVID-19 mitjançant línies telefòniques d'ajuda.

Maria Ramos Monserrat, Trinidad Planas JuanOrcid, Catalina Nuñez JiménezOrcid i Elena Cabeza IrigoyenOrcid, tècniques de la Direcció General de Salut Pública i investigadores de l'IdISBa;  Marta Fuster Truyol i Aina Bonet Manresa, investigadores de l'IdISBa; María de Los Ángeles Pérez Martín, Patricia Ruiz ArmengolOrcid, Carlota María Lamilla Buades, Verónica María Carrión GarcíaOrcid, infermeres de la Direcció General de Salut Pública; Miguel Salvá Garví, assessor econòmic de la Direcció General de Salut Pública; Juan José Montaño MorenoOrcid, investigador de l'IdISBa; i Almudena Personat Labrador, infermera de l'IB-Salut; han publicat l'article amb el títol "Assessing the social impacts of the COVID-19 crisis using phone helplines. The case of the Balearic Islands, Spain" a la revista Frontiers in Public Health.

Les crisis i les polítiques sanitàries per afrontar-les poden augmentar les desigualtats en salut. Aquí, s'explora l'abast i la utilitat de les línies telefòniques d'ajuda creades durant la crisi COVID-19 i es caracteritzen la vulnerabilitat dels usuaris. Aquest estudi va explorar els efectes geogràfics i socioeconòmics de les línies d'ajuda telefònica creades pel Govern de les Illes Balears i va tenir com a objectiu caracteritzar la vulnerabilitat dels seus usuaris.

Es va realitzar una enquesta telefònica combinada amb una anàlisi geogràfica d'una mostra de trucades realitzades entre el 15 de març i el 30 de juny del 2020 a cinc línies d'ajuda: COVID-19 informació general; ajuts psicològics, socials (ingrés mínim vital), laborals (regulació temporal d'ocupació) i d'habitatge (ajuts al lloguer). El qüestionari incloïa característiques sociodemogràfiques i de l'habitatge, tipus de problema i si s'havia solucionat o no. Es va fer servir la regressió multinomial per explorar els factors associats a haver resolt el problema. Es va calcular la taxa estandarditzada de trucades per municipi utilitzant Chi-quadrat i la prova z per comprovar les diferències.

Les línies d'ajuda van arribar a la major part del territori de les Illes Balears i es van fer servir principalment des dels municipis turístics. Probablement, no ha estat útil per a les famílies amb privacions més importants. Han aparegut desigualtats digitals.

Referència de l'article
Ramos Monserrat M, Ramón Molinas J, Fuster Truyol M, Bonet Manresa A, Planas Juan T, Montaño Moreno JJ, et al. Assessing the social impacts of the COVID-19 crisis using phone helplines. The case of the Balearic Islands, Spain. Front public Heal. 2024;12:1270906. doi: 10.3389/fpubh.2024.1270906. PubMed PMID: 38550322.

Enllaços Bibliosalut | Text completlogo docusalut 16

Mètriques
AltmetricAltmetric

[Font: Bibliosalut]

[Foto: Conselleria de Salut i Consum]