Promoció de la salut i prevenció de la malaltia

Son Espases s'uneix a la campanya SueñOn per promoure el descans de les persones hospitalitzades.

Existeixen estudis que confirmen que entre els factors que alteren el son dels pacients ingressats a un hospital s’han d’esmentar el fet de despertar-se o ajaçar-se més prest del que és habitual i les interrupcions nocturnes. Aquestes interrupcions solen ser per diversos motius: llum excessiva, rutines i cures d’infermeria al mateix pacient o al company d’habitació, renou a la unitat d’hospitalització, llit incòmode, temperatura de l’habitació inadequada, dolor, fatiga, por o preocupació. A tot això, s’hi ha d’afegir el fet de dormir-se durant el dia a causa del temps que han de romandre dins el llit o que han d’estar asseguts sense cap distracció.

La campanya #nosiguisase per a la prevenció del consum abusiu d’alcohol, dissenyada en l'àmbit del Pla d'Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB), dependent de la Conselleria de Salut, visitarà una desena de municipis durant la celebració de revetles o festes populars. La iniciativa, adreçada a persones més grans de 18 anys, pretén sensibilitzar els joves sobre la importància d’evitar el consum abusiu d’alcohol i parteix de l’emissió de missatges preventius i de reducció de risc utilitzant també les xarxes socials i diferent material gràfic.

Està previst que Formentera sigui el punt d’inici d’aquesta campanya, que començarà avui, dijous, dia 4 d’agost, a les festes de Santa Maria. Personal especialitzat instal·larà, al vespre, una taula informativa en què es donaran consells preventius, es faran proves d’alcoholèmia a persones que hagin de conduir i, fins i tot, es posaran en pràctica activitats amb ulleres simuladores perquè el públic pugui experimentar els efectes negatius de l’alcohol en la conducció i altres situacions.

El Consell de Govern ha autoritzat el Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al finançament d’accions de prevenció i tractament de drogodependències emmarcades en el Pla Nacional sobre Drogues 2013-2016.

Mitjançant aquest Conveni, el Ministeri finançarà accions i programes d’atenció de drogodependències i altres addiccions que dugui a terme la Conselleria de Salut durant 2016.

La partida obtinguda enguany per al desenvolupament d’aquests programes a les Illes Balears és de 287.000 euros i prové del Fons de béns decomissats per tràfic de drogues, fons creat per donar una aplicació pràctica i reactiva als béns que han estat objecte de decomís en operacions policials i resolucions judicials contra el tràfic de drogues i altres delictes que hi estan relacionats.

S'ha constituït l'òrgan col·legiat interministerial encarregat de la gestió del programa anomenat "Prevención de la obesidad. Aligera tu vida", liderat per la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO), el qual compta amb el suport de l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) i l'Institut de Salut Carlos III, entre altres ens.

Aquest programa abraça un període de temps comprès entre l'1 de gener de 2016 i el 31 de desembre de 2018, en què es desenvoluparan accions i programes de conscienciació sobre l'obesitat, informació i reforç, amb la finalitat de potenciar la prevenció i el tractament, així com donar visibilitat i sensibilitzar la població sobre aquest problema de salut pública.

El Servei de Seguretat Alimentària i Nutrició de la Direcció General de Salut Pública i Participació recomana extremar la precaució davant les altes temperatures per evitar les intoxicacions alimentàries, que poden donar lloc a indisposicions vàries i fins i tot poden desencadenar malalties greus.

Els responsables de Seguretat Alimentària recorden que hi ha molts de microorganismes (bacteris, virus, paràsits...) que en ser presents en els aliments són causants de malalties. Els més freqüents en els aliments són Salmonella, Campylobacter, Clostridium botulinum, Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Listeria monocytogenes, Norovirus i Toxoplasma.

Poden causar febre, diarrea i vòmits, i, en els casos més greus, desencadenar malaltia renal, desordres del sistema nerviós, malaltia fetal en dones embarassades, i en el cas d'adults immunodeprimits i infants fins i tot poden provocar la mort.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, i el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, s'han reunit a l'Hospital Son Llàtzer amb els professionals que elaboren el nou Pla estratègic de salut mental de les Illes Balears 2016-2020, per la qual cosa s'ha format un comitè d'onze professionals de l'àmbit de la salut mental (psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes ocupacionals), coordinat pel doctor Pablo Tobajas i supervisat pel coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau.

La filosofia inicial per elaborar el nou Pla és la participació del major nombre possible de professionals de la salut mental i d'altres organismes que poden aportar coneixements, pel fet de treballar amb persones amb algun trastorn mental, com ara Serveis Socials, Educació i l'Oficina del Defensor del Menor. Per això es va fer una crida a la qual han respost més d'un centenar de professionals.

La coordinadora del Servei de Dermatologia de l'Hospital Comarcal d'Inca, Beatriz Bartolomé, recomana prendre el sol amb moderació i amb criteri. Així ho va explicar a la sala d'actes de l'Hospital en una conferència oberta al públic. La dissertació es va centrar a demostrar els efectes negatius sobre la salut d'una exposició continuada al sol i a donar consells per prevenir-los.

Prendre el sol té beneficis importants per a la salut i l'estat d'ànim, però s'ha de fer amb cura, ja que una exposició llarga durant les hores d'insolació més alta pot provocar efectes negatius, no només a curt termini (cremades, irritacions, etc.), sinó també a llarg termini, com ara l'envelliment cutani (arrugues, taques i engruiximent de la pell). L'exposició contínua al sol pot produir diferents càncers de pell, entre els quals el més agressiu és el melanoma.

El Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB) ha presentat la campanya #nosiguisase. La campanya pretén sensibilitzar els joves sobre la prevenció de consum abusiu d’alcohol a les festes populars de les Illes Balears. Està dirigida a joves majors de 18 anys i adults, i parteix de l’emissió de missatges preventius i de reducció de risc utilitzant les xarxes socials i diferent material gràfic.

Segons la informació extreta de la darrera enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES 2014-2015), l’edat d’inici del consum d’alcohol entre els joves és de 13,8 anys. Si bé els resultats d’aquesta enquesta són prou rellevants (a les Illes Balears el 75,8 % dels joves ha consumit alcohol alguna vegada en la vida; el 48,7 % ha fet botellada en el darrer any i el 17,2 % s’ha engatat en el darrer mes), cal recordar que la venda d’alcohol està prohibida als menors d’edat. És important conscienciar la població adulta de la importància de ser exemplars per als nostres menors. De vegades, les festes populars esdevenen, per als menors, espais d’inici de consum d’alcohol on es practica la botellada amb la qual cosa perden així la seva identitat cultural i es converteixen en models poc preventius per als adolescents.

La Direcció General de Salut Pública i Participació recomana als ciutadans prendre el sol amb precaució davant l'arribada de temperatures altes. Prendre el sol té beneficis importants per a la salut i l'estat d'ànim, però s'ha de fer amb cura, ja que una exposició llarga en les hores d'insolació màxima pot provocar un cop de calor. Davant les altes temperatures s'ha de tenir cura especial i prendre precaucions per pal·liar-ne els efectes sobretot en la població de risc, com ara els infants, la gent gran i les persones que fan feina a l'aire lliure.

Com es reconeix un cop de calor?

La Conselleria de Salut —a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació— recomana als ciutadans prevenció davant l'arribada de les altes temperatures. La població de risc, és a dir, la més vulnerable als efectes de la calor, són la gent gran (de més de 80 anys o que visquin totes soles o estiguin malaltes), els infants, els malalts crònics i les persones que treballen a l'aire lliure.

Consells de prevenció

Mesures preventives per fer front a la calor