El Ministeri de Sanitat ha presentat aquest matí l'informe anual sobre agressions a professionals del Sistema Nacional de Salut (SNS) corresponent al 2025. Les dades, elaborades a partir de la informació remesa per les comunitats autònomes, reflecteixen que durant l'any passat es van notificar 18.563 agressions, cosa que equival a 24,37 agressions per cada un.
En termes interanuals, el nombre d'agressions notificades va augmentar en 1.493 casos respecte al 2024, fet que suposa un increment del 8,74%. Tot i això, l'informe assenyala que el ritme de creixement s'ha moderat en comparació amb anys anteriors, ja que entre el 2023 i el 2024 l'increment va arribar al 15,74%.
La major part dels incidents registrats corresponen a agressions de caràcter no físic, que inclouen insults, amenaces o comportaments intimidatoris. El 2025, aquestes situacions van representar el 84,5% del total de les agressions notificades, mentre que les agressions físiques van suposar el percentatge restant.
Per nivell assistencial, l'Atenció Primària concentra el nombre més gran d'agressions notificades (51%), seguida de l'Atenció Hospitalària (47%). Les emergències extrahospitalàries representen un percentatge més baix del total d'incidents registrats.
L'anàlisi de les notificacions mostra, a més, que les dones concentren la majoria de les agressions. En concret, el 80% de les agressions registrades van afectar dones, davant del 20% corresponent a homes, una distribució que guarda relació amb la composició de la plantilla sanitària, en què aproximadament el 76% dels professionals són dones.
Quant a l'edat, la major part de les agressions es concentra en professionals d'entre 25 i 55 anys, sent el grup de 25 a 35 anys el que registra el nombre més gran de notificacions. Per categories professionals, el personal facultatiu i el personal d'infermeria continuen sent els col·lectius que registren un nombre més gran d'agressions, la qual cosa s'explica pel seu contacte directe i permanent amb pacients i acompanyants al llarg del procés assistencial.
En la majoria dels casos, la persona agressora és el mateix usuari o pacient, que concentra el 71% de les agressions notificades, mentre que el 29% correspon a familiars o acompanyants.
Per sexe de la persona agressora, els homes representen el 57% dels casos, davant del 43% de dones entre les agressions en què es disposa d'aquesta informació.
Pel que fa a la reincidència, l'informe assenyala que el 53% de les agressions corresponen a persones no reincidents, mentre que el 27% dels agressors ja havien protagonitzat incidents previs, cosa que evidencia l'existència d'un grup d'usuaris amb conductes reiterades de violència envers el personal sanitari.
Pel que fa a les causes de les agressions, l'informe assenyala que els motius més freqüents estan relacionats amb l'atenció rebuda (29%), seguit de les demandes del mateix usuari o pacient (28%) i aquelles associades a l'acte sanitari o administratiu realitzat (15%). En comparació del 2024, aquestes tres categories mostren un lleuger descens —del 32% al 28% en el cas de les demandes de l'usuari, del 32% al 29% en l'atenció rebuda i del 17% al 15% en l'acte sanitari o administratiu—, cosa que reflecteix una variació moderada en la distribució dels factors.
Les agressions es produeixen principalment a consultes i espais d'atenció directa al pacient, seguits d'àrees d'hospitalització i serveis d'urgències. Aquests entorns concentren una interacció més gran amb usuaris i acompanyants, cosa que incrementa l'exposició a situacions conflictives.
L'informe destaca que l'increment de les notificacions en els darrers anys pot estar vinculat, entre altres factors, a una sensibilització més gran i cultura de denúncia entre els professionals, així com a la millora dels sistemes de registre i comunicació d'incidents en els serveis de salut.
Les administracions sanitàries continuen desenvolupant protocols d'actuació, campanyes de sensibilització i sistemes de registre d'agressions, amb l'objectiu de reforçar la prevenció, millorar la resposta institucional i garantir el suport als professionals afectats.
El Ministeri de Sanitat reitera el seu compromís amb la tolerància zero davant de qualsevol forma de violència contra els professionals sanitaris, i subratlla la importància de continuar reforçant la coordinació entre administracions públiques, serveis de salut i forces de seguretat per prevenir aquests incidents i garantir entorns assistencials segurs.
[Font: Ministeri de Sanitat. 12/03/2026]
[Foto: Govern de les Illes Balears]
