Després de la revisió de la informació disponible sobre els beneficis i riscos de la terlipresina en el tractament de la síndrome hepatorrenal aguda tipus 1, el PRAC ha conclòs que la freqüència d'aparició d'insuficiència respiratòria greu és superior a la descrita fins ara en la fitxa tècnica, i s'identifica la sepsis/shock sèptic com una possible reacció adversa.
Cal evitar l'ús d'aquest medicament en pacients amb insuficiència renal molt avançada i en pacients amb insuficiència hepàtica aguda sobre crònica, a causa de la reducció de l'eficàcia i l'augment de la mortalitat i d'esdeveniments adversos greus, a no ser que es consideri que el benefici supera als riscos.
Abans d'administrar la primera dosi de terlipresina, és necessari estabilitzar als pacients que presentin dificultats respiratòries de nova aparició o empitjorament d'una malaltia respiratòria existent i augmentar la vigilància durant el tractament.
Si el pacient desenvolupa símptomes respiratoris, es recomana valorar la reducció de la dosi d'albúmina humana. Si els símptomes són greus o no es resolen, s'ha de suspendre el tractament amb terlipresina.
És important vigilar estratament l'aparició de signes o símptomes que suggereixin una infecció.
L'administració de terlipresina en infusió intravenosa continua podria reduir l'aparició d'esdeveniments adversos greus en comparació amb l'administració en bol intravenós.
Considerant les precaucions ja esmentades, el PRAC ha conclòs que el balanç risc/benefici de terlipresina en la síndrome hepatorrenal tipus 1 és favorable.
[Font: AEMPS. 05/10/2022]
[Foto: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García / Persones ateses en tractament d'hemodiàlisi durant un taller de cuina saludable adaptat a persones amb insuficiència renal / CC BY-NC-ND 2.0]
