L'ús d'antibiòtics, principalment en urgències i hospitals i en menor mesura d'Atenció Primària, en el context de la COVID-19, pot redibuixar el mapa de les resistències microbianes.
Davant un escenari amb taxes molt altes de consum d'antibiòtics i de resistències des de fa anys a Espanya, la pandèmia actual de COVID-19 agreuja aquesta situació perquè està augmentant la prescripció d'antibiòtics, principalment en l'àmbit hospitalari (urgències i ingressos), per a tractar al malalt amb quadre de COVID-19 més greu: més del 70% dels pacients ingressats amb COVID-19, reben tractament antibiòtic.
En l'àmbit d'Atenció Primària, també s'ha produït un augment del consum d'antibiòtics com Azitromicina que es recomanava en els protocols usats durant la primera onada pandèmica, per a tractar als casos menys greus, associada a hidroxicloroquina. També s'ha incrementat el consum de cefalosporines orals com la cefixima.
Més antibiòtics, pitjors sistemes immunitaris
Sense encara estudis que relacionin una major mortalitat per COVID-19 amb un historial nacional de mala prescripció d'antibiòtics, se sap que "l'exposició excessiva i al llarg del temps als antibiòtics fa que els sistemes immunitaris es trobin en pitjors condicions d'enfrontar-se a un virus nou per al qual no es té defenses, per la qual cosa un major nombre de complicacions en pacients exposats a un consum prolongat d'antibiòtics són previsibles", assenyala el Grup de Treball en Malalties Infeccioses de la semFYC. En els grups d'avançada edat, i en llocs com en les residències, se sap que el consum d'antibiòtics és elevat, per la qual cosa s'està valorant incloure aquest consum com un factor de risc afegit davant les complicacions derivades del SARS-Co-V-2 en aquest grup d'edat.
La pandèmia mundial de COVID-19 ha provocat que persones amb malalties respiratòries estiguin sent tractades amb antibiòtics a tot el món, sense que això tingui cap efecte sobre la millora de la seva salut ni, per descomptat, sobre l'eliminació del virus.
Les resistència microbianes no retrocedeixen
El mal ús dels antibiòtics està provocant conseqüències devastadores, fins al punt que la resistència bacteriana ja és considerada com el desafiament més gran sanitari de la humanitat. L'OMS porta anys advertint en aquest sentit, i la pandèmia pel coronavirus SARS-Co-V-2 no ha fet canviar la seva posició. Els científics de l'Organització Mundial de la Salut van fins i tot més enllà i insisteixen que les resistències bacterianes "estan posant en risc els principals assoliments de la medicina moderna".
En l'àmbit europeu també s'estan encenent les alarmes: El European Center of Disease Control (ECDC) indica que "en els últims anys, un nombre creixent de microorganismes perillosos per a la salut humana han començat a fer-se resistents a les medicines desenvolupades per a combatre'ls" i que en alguns casos "s'ha vist que aquests patògens han desenvolupat tal multirresistencia que s'han convertit en gravíssimes amenaces anomenades superbactèries".
La Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària aposta per l'estratègia mèdics-pacient
Posar en marxa estratègies i formacions en comunicació amb la finalitat d'habilitar als professionals assistencials del primer nivell assistencial i convertir-los en ambaixadors d'una "prescripció responsable" és un dels objectius que la semFYC ha marcat per a aquest 2020. Es vol que aquestes estratègies, enfocades de manera bidireccional des de la perspectiva del professional sanitari i del pacient, tinguin un efecte durador i posseeixin la capacitat de canviar el paradigma sociocultural del consum d'antibiòtics.
[Font: IBAMFIC]
[Foto: Centers for Disease Control and Prevention / Coronavirus Infections / CC BY-NC-SA 4.0]
