Administració, associacions de pacients i professionals sanitaris debaten sobre l’autocura i l’educació dels pacients crònics

Un pacient crònic responsable i implicat en el control de la seva malaltia és un dels reptes principals que tenen els sistemes estatals de salut. El present i el futur que planteja l’atenció dels pacients crònics ha estat l’objecte de l’anàlisi, el debat i la reflexió en les XIV Trobades Triangulars, organitzades per la Conselleria de Salut i el laboratori farmacèutic Novartis sota el títol “Pacient actiu i cronicitat: reptes i oportunitats”.

El director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs, ha inaugurat la Jornada, en la qual ha participat el gerent d’Atenció Primària de Mallorca, Federico Sbert, entre d’altres. Aquestes trobades permeten reunir responsables de la política sanitària de les comunitats autònomes, gestors, professionals de la sanitat i organitzacions de pacients per debatre sobre qüestions d’actualitat.

En aquesta edició s’ha debatut sobre els reptes que planteja la reorientació de l’atenció dels pacients crònics, que els experts consideren la pedra angular en la futura sostenibilitat del sistema sanitari. De fet, els pacients crònics absorbeixen el 70 % de la despesa sanitària, generen el 80 % de les consultes a l’atenció primària i el 60 % de les hospitalitzacions. Les malalties cròniques d’evolució llarga diagnosti¬cades entre la població adulta oscil·len entre el 4 % i el 22 %. A les Illes Balears s’observen les prevalences següents: dolor d’esquena crònic (19 %); artrosi, artritis o reumatisme (18,5 %); hipertensió arterial (17,9 %); depressió, ansietat i altres trastorns mentals (17,87 %), i colesterol alt (13,65 %).

En aquest sentit, l’estratègia per fer front a aquest repte passa per donar als pacients i als ciutadans en general un paper més actiu: que deixin de ser un subjecte passiu de l’atenció sanitària i hi comencin a prendre part activa. Es fa necessari fomentar polítiques de prevenció, la continuïtat assistencial, l’autocura i l’educació dels pacients. Un pacient que autogestiona la seva malaltia pot aconseguir resultats més bons pel que fa al control de la patologia i fer un ús més adequat dels recursos sanitaris. Es tracta d’avançar, en definitiva, cap a l’objectiu de tenir uns pacients crònics més responsables i compromesos amb la seva salut.

Objectius de la jornada

• Conèixer els processos de canvi en els models d’organització de l’atenció sanitària en el nostre entorn per fer front als reptes de la cronicitat. 
• Reflexionar sobre la importància de comptar amb pacients més actius i responsables per a la sostenibilitat dels sistemes de salut.
• Debatre sobre les barreres principals, els elements facilitadors i les iniciatives que, en l’àmbit de les Illes Balears, permetin avançar cap a l’objectiu de tenir uns pacients més compromesos amb la seva salut.

Programa pilot d’atenció dels pacients amb malalties cròniques

El Servei de Salut compta amb el Programa pilot d’atenció dels pacients amb malalties cròniques (PAPEC), una aplicació informàtica que funciona des de fa un any i mig i permet oferir als pacients crònics una atenció integral i coordinada entre tots els professionals sanitaris i consolidar la continuïtat assistencial del tractament.

El PAPEC disposa d’aplicacions tecnològiques per oferir una atenció integral i multidisciplinària en diferents programes: malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), risc vascular / diabetis, cures d’infermeria, i ictus. El fet que els professionals sanitaris de l’atenció primària, l’hospitalària i la sociosanitària puguin accedir directament a aquest programa els permet explotar la informació, orientar-se en la presa de decisions i garantir una més bona qualitat assistencial als pacients, cosa que redueix la morbimortalitat d’aquest tipus de malalties i garanteix la continuïtat assistencial.

L’objectiu dels programes de gestió de patologies cròniques no és curar la malaltia, sinó millorar la capacitat funcional dels pacients, disminuir la simptomatologia amb la prevenció primària o secundària —segons l’estadi de la malaltia— i millorar-ne la qualitat de vida des del començament de la malaltia fins a les fases avançades, moment en què es deriven a una alta complexitat.