El Servei de Salut va registrar un total de 404 episodis de violència als centres sanitaris públics de les Illes Balears durant 2012. Aquesta xifra suposa una davallada d’un 31,6 % respecte de l’any 2011. Tot i que a l’atenció primària es continua registrant la majoria de les agressions, el nombre de casos va baixar a la meitat, i també els incidents que afecten directament el col·lectiu dels facultatius. D’altra banda, gairebé 8 de cada 10 agressions varen ser verbals.
Depenent del lloc de l’agressió, tres de cada quatre incidents es concentraren a les consultes, a les urgències, a les plantes d’hospitals i al serveis d’admissió. No obstant això, s’ha detectat un important descens del nombre de casos a les consultes (47 %) i a les urgències (46,2 %).
Els professionals de la sanitat sobre els quals va recaure la majoria de les agressions són el personal d’infermeria, que va patir 126 agressions —tot i això, un 32,2 % menys que en 2011— i el personal facultatiu, que en va haver de suportar 115, un 49,3 % menys que en l’any anterior.
Val a dir que el 78,4 % de les agressions varen ser verbals (317) i el 86 % (348) no va tenir cap conseqüència per a la salut —física o mental— de les víctimes.
Protocol d’atenció i assessorament als professionals
El Govern de les Illes Balears treballa en la prevenció de la violència en l’àmbit sanitari aplicant des de 2007 un conjunt de directrius destinades a reduir el nombre de casos de violència als centres sanitaris. Amb motiu del Dia Nacional contra les Agressions en l’Àmbit Sanitari, es considera necessari conscienciar la població sobre la necessitat de lluitar contra aquesta xacra per millorar les condicions de treball de tots els professionals del sector. Es recomana que la víctima d’una agressió en l’àmbit sanitari es faci un reconeixement mèdic i cursi un comunicat de lesions. L’incident s’ha de tramitar com a accident de treball i s’ha d’anotar en el registre d’agressions.
A banda d’això, cal destacar que el Servei de Salut ofereix atenció i assessorament als professionals en els casos en què no s’hagin pogut evitar les agressions. Com ja hem anotat, el tipus de violència més comú que pateixen és la verbal (paraules vexatòries, amenaces, crits, gests...), seguit de la violència física (empentes, escopinades, cops...), la violència psicològica (derivada de les anteriors) i el dany a les propietats (robatoris, furts...).