A l’Hospital Comarcal d’Inca s’ha impartit una sessió clínica —a càrrec del Dr. Sixto Ruiz, especialista en medicina interna— per abordar el restrenyiment i la impacció fecal, un problema que afecta el 30 % de la població i la incidència del qual entre les dones és el doble que en els homes.
El Dr. Ruiz ha explicat que l’edat, el sedentarisme, un nivell sociocultural baix, els embarassos i les malalties de motilitat intestinal són les causes més freqüents d’aquest tipus de trastorn. Al contrari, mantenir una hidratació correcta, consumir fibra, seguir una alimentació equilibrada i practicar exercici físic són factors que tenen un impacte positiu per prevenir i reduir el restrenyiment.
D’altra banda, ha indicat que els criteris per identificar problemes de restrenyiment han estat definits per la Fundació Roma —una entitat que treballa per millorar les vides de les persones amb desordres gastrointestinals funcionals i classificar aquestes malalties—, segons els quals una persona ha de presentar dos dels símptomes següents al llarg de tres mesos: menys de tres deposicions a la setmana; defecació dura o sensació d’evacuació incompleta en un 25 % de les deposicions; un esforç excessiu en una de cada quatre ocasions o necessitat de fer una manipulació digital.
Pel que fa a la impacció fecal, es produeix quan hi ha una quantitat augmentada de femta al recte, o més amunt, que no té perquè ser dura. El diagnòstic es fa per mitjà del tacte rectal o una radiografia de l’abdomen, ja que és una complicació seriosa del restrenyiment del pacient. Les causes més freqüents d’aquest tipus de complicació són la disminució de la sensibilitat, de la motilitat i de la capacitat d’augmentar la pressió abdominal, fins i tot no saber fer la pressió adequada als músculs que afavoreixen l’eliminació. A més, algunes malalties i certs fàrmacs provoquen aquest problema, com a símptoma o com a efecte secundari, respectivament.
Per abordar aquest tipus de problemes, es disposa d’instruments diversos per avaluar-ne la gravetat i la incidència: l’escala de Bristol, amb la qual es classifiquen els tipus d’excrements; les proves diagnòstiques —radiografia abdominal, colonoscòpia, etc.— i l’entrevista al pacient, entre d’altres. Així es determina si es tracta d’un cas de restrenyiment idiopàtic —espontani i per causes desconegudes— o crònic, si l’origen està associat a un altre tipus d’afecció, a més del grau de gravetat que presenta.
Segons aquesta valoració, s’estableix el tractament oportú: canvi d’hàbits alimentaris; exercici físic; laxants (reblanidors, estimulants, etc.); laxants de caràcter osmòtic, la funció dels quals és augmentar la quantitat d’aigua que s’absorbeix a l’intestí gros; ènemes, i fins i tot la cirurgia (en poques ocasions).
Aquest tipus de problemes poden provocar dolors abdominals i una disminució de la qualitat de vida, i per això és necessari observar els senyals d’alarma que indiquen que hi pot haver una alteració, quantitativa o qualitativa, de l’hàbit intestinal, entre els quals tenir més de 50 anys, tenir antecedents familiars, que els símptomes persisteixin durant la nit, l’estrenyiment dels excrements, presentar anèmia ferropènica o bé síndrome constitucional, que es caracteritza per alteracions de l’estat general, com ara l’astènia, la pèrdua de pes, etc.
XVIII Jornades autonòmiques de donació i coordinació de trasplantaments de les Illes Balears 
Bibliosalut per a infermeria: recursos i cerca bibliogràfica 
I Jornada de Cardiologia Multidisciplinar: de la clínica a l'intervencionisme passant per la imatge 
Jornadas SOHIB 
ECIO - 2024 
