Salut Pública

Els centres d'atenció a les drogodependències de les Illes Balears van atendre l'any 2015 un total de 212 persones per addiccions comportamentals relacionades principalment amb la ludopatia, Internet, el mòbil i el sexe. Un 62,26 % d’aquests usuaris (132 persones) patien problemes d'addicció al joc.

Així ho han explicat responsables del Pla d'Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB), que han aprofitat la commemoració del Dia sense Jocs d'Atzar (29 d'octubre) per conscienciar sobre els riscs que tenen les addiccions no químiques, és a dir, les del comportament, i citen de manera específica la ludopatia; l'abús dels videojocs, d'Internet (jocs en línia, cibersexe, xarxes socials...) i del telèfon mòbil, i també la dependència emocional i l'obsessió pel culte al cos, entre d'altres.

En aquest sentit, per prevenir l'abús d'Internet, de les xarxes socials i dels jocs per part dels menors, el PADIB —organisme dependent de la Direcció General de Salut Pública i Participació— recorda la importància del paper de la família per propiciar un ús responsable de les activitats, fomentar la comunicació familiar, establir regles —limitacions— i horaris de realització o dedicació d'aquestes activitats o compartir espais d'esbarjo són algunes mesures per poder prevenir l'abús i, per tant, la possible presència de problemes personals, socials i familiars.

El Consell de Govern ha autoritzat la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació a reservar una quantia màxima pluriennal de 755.000 euros per finançar un servei residencial per a persones en situació de dependència amb problemes greus de conducta.

D'aquesta manera, la Fundació d'Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l'Autonomia Personal de les Illes Balears podrà reservar i disposar de 4 places a centres especialitzats de les Illes Balears, en el cas que sigui necessari, per tal d'oferir un servei adequat a les persones amb una situació de dependència associada a discapacitat amb alteracions greus de la conducta.

L'objectiu d'aquest acord és ordenar els recursos per aquest perfil específic d’usuaris i garantir un servei ajustat a les seves necessitats individuals.

La Unitat d'Ictus de l'Hospital Universitari Son Espases atén cada any devers cinc-cents nous pacients. En concret, l'any 2015 en van atendre 529 pacients; tres quartes parts d'aquests van patir un ictus isquèmic (produït per l'obstrucció d'un vas sanguini) i en un de cada quatre casos es va aplicar un tractament específic per aconseguir l'obertura del vas obstruït. Tot i que afecta en una proporció més alta els homes que les dones, l'infart cerebral és la primera causa de mortalitat entre les dones i la tercera entre els homes. La població de risc és la que està entre els 35 anys i els 74. A les Illes Balears, cada any 2.100 persones pateixen un ictus. Són unes dades similars a la mitjana estatal, amb les quals s'estima que una de cada sis persones patirà un ictus durant la seva vida.

La pèrdua de força a la meitat del cos, la pèrdua de la visió d'un ull o la dificultat per parlar i comprendre són els símptomes principals de l'ictus. Davant qualsevol d'aquests símptomes és important telefonar al 061, que està preparat per atendre convenientment aquests casos i traslladar el pacient a un centre hospitalari. Si s'avisa a temps d'aplicar-li un tractament fibrinolític, s'activa el codi ictus, que permet posar en alerta no només els professionals del 061, sinó també els d'urgències del centre hospitalari, el neuròleg de guàrdia i tots els professionals que participen en el procés de diagnòstic i tractament.

La presidenta del Govern de les Illes Balears ha assistit a la inauguració del XIX Congrés Nacional de Psiquiatria, que s'ha celebrat del 27 al 29 d'octubre a Palma.

En el transcurs de l'acte inaugural, que ha tingut lloc a l'Auditòrium de Palma, la cap de l'Executiu autonòmic ha apuntat al pròxim Pla de Salut Mental com a "eina fonamental per normalitzar aquests tipus de malalties i millorar-ne el tractament". Francina Armengol ha puntualitzat que "per evitar l'estigmatització, les malalties mentals haurien de ser equiparades a les malalties no mentals".

El Pla de Salut Mental, que ja s'està elaborant des de la Conselleria de Salut, "és un pla traçat de baix a dalt, és a dir, partint del criteri de més de 150 especialistes en la matèria i associacions de pacients. Perquè les polítiques de salut s'han de fer des de l'evidència científica i les necessitats de la població, per així poder augmentar la seva efectivitat i rigor. Necessitam del consens i el coneixement exhaustiu de la matèria per aconseguir un Pla que defineixi l'atenció en salut mental per als anys vinents", segons ha explicat la Presidenta.

Armengol ha precisat que "serà un pla que tindrà com a eixos el treball coordinat, l'atenció domiciliària i l'apropament dels professionals a l'esdevenir quotidià dels pacients. Només així podrem augmentar l'efectivitat de les nostres polítiques i estratègies per pal·liar els trastorns de salut mental. Una de les línies d'aquest pla és, precisament, lluitar contra l'estigma, d'una manera transversal, i normalitzar l'acceptació de la malaltia mental en la nostra Comunitat".

L'Hospital Universitari Son Espases ha instal·lat avui divendres, 28 d'octubre de 2016, taules informatives per dur a terme proves gratuïtes de prevenció contra l'ictus amb motiu del Dia Mundial de l'Ictus, que se celebra demà dissabte, dia 29 d'octubre. Entre les proves previstes, s'efectuaran ecografies Doppler i es mesurarà la glucèmia i la pressió arterial.

La jornada de conscienciació es durà a terme a la planta 0, en el vestíbul de Consultes Externes de l'Hospital Son Espases, entre les 10 i les 13 hores. Amb aquesta iniciativa, es pretén informar d'aquesta malaltia i prevenir nous casos.

L'ictus representa la segona causa de mort i la primera de discapacitat permanent en els adults en els països occidentals i és la primera causa de mortalitat a Espanya per entitats específiques en les dones i la tercera en els homes.

La Conselleria de Salut distribuirà 150.500 dosis de vacunes contra la grip estacional a les Illes Balears. Així ho ha explicat la consellera Patricia Gómez, acompanyada per la directora general de Salut Pública i Participació, María Ramos, durant la presentació de la campanya de vacunació 2016-2017 contra la grip estacional. Enguany, la campanya començarà el 26 d'octubre i es perllongarà fins al 14 de desembre.

Així, Salut distribuirà 150.500 dosis de vacunes a les Illes Balears, 145.000 de les quals es destinaran a les persones majors de 65 anys que viuen en el seu domicili, les persones menors de 65 anys amb factors de risc, els treballadors sanitaris, els treballadors de serveis essencials, els cuidadors de malalts i les dones embarassades. Les 5.500 restants seran per a persones residents en una residència geriàtrica.

L'objectiu és millorar la cobertura de tots els col·lectius de risc ja que, especialment en les persones grans o amb malalties cròniques, la grip pot descompensar les seves patologies, causar un ingrés hospitalari o fins i tot pot derivar en complicacions molt greus i causar la mort.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha presidit la presentació del nou projecte d'atenció als pacients crònics i les seves famílies que s'està iniciant a les Illes Balears.

A l'acte de presentació, que ha tengut lloc a l'Hospital General de Palma, han participat també el director general del Servei de Salut, Juli Fuster; la subdirectora de Cronicitat, Coordinació Sociosanitària, Salut Mental i Malalties poc Freqüents, Angélica Miguélez; Francesc Albertí, coordinador d'atenció a la cronicitat del Servei de Salut; la gerent de l'Hospital Universitari Son Espases, María Dolores Acón; el director mèdic de l'Hospital General, Pep Carbonero, i una vintena de professionals sanitaris implicats en la implementació del projecte.

El projecte per a l'atenció a la cronicitat suposa un repte per a tot el sistema sanitari públic de les Illes Balears, que ha d'implementar un canvi de model en tots els nivells assistencials.

L'estratègia per a l'atenció a la cronicitat requereix innovacions tecnològiques per a la identificació dels pacients, requereix modificar els circuits assistencials actuals, adequar i invertir en infraestructures, i millorar la coordinació dels professionals d'Atenció Primària, hospitalària i d'urgències per poder oferir una atenció integral i multidisciplinària a aquest perfil de pacient.

Així mateix, preveu la integració de les cures pal·liatives en tots els recursos i nivells assistencials, adequant-les a les necessitats de cada moment evolutiu.

Dia 20 d’octubre, coincidint amb el Dia Nacional de la Prova del VIH, la Conselleria de Salut va recordar que un dels principals reptes en la lluita contra l’epidèmia del virus de la immunodeficiència humana és la detecció precoç de la infecció. Diversos estudis estimen que quatre de cada mil persones estan infectades i, d’aquestes, una no ho sap perquè no ha estat diagnosticada.

Per això, amb l’objectiu de facilitar a la població l’accés a la prova i incrementar així els casos diagnosticats de manera precoç, des de 2007, la Direcció General de Salut Pública i Participació impulsa el programa de realització de les proves ràpides de VIH en els entorns no clínics i hi dóna suport.

Així, en 2015, en el marc del programa es varen fer 1.389 proves, 33 de les quals donaren un resultat positiu (28 homes i 5 dones), 15 a Mallorca, 15 a Eivissa i 3 a Menorca.

Per sexe, el 35,6 % de les persones que es varen fer la prova varen ser dones i el 64,4 % homes. El grup d’edat majoritari es va situar en el rang de 30-39 anys (31,2 %). En el 98,7 % dels casos, la causa que va motivar la realització de la prova va ser alguna pràctica sexual de risc.

Cal recordar que tot i que a les Illes Balears la prova del VIH és gratuïta i confidencial, el 53 % dels casos nous de VIH es diagnostica amb retard, la qual cosa implica que la persona es troba ja en un estat avançat de la infecció.

Durant la visita a l'Hospital Universitari Son Espases amb motiu de la commemoració del Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, que se celebra el dia 19 d'octubre, la consellera de Salut, Patricia Gómez, ha recordat que la Direcció General de Salut Pública du a terme un Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama que ofereix a les dones amb edats compreses entre 50 i 69 anys residents a les Illes Balears fer-se una mamografia preventiva cada 2 anys, així com totes les actuacions que siguin necessàries per arribar a un diagnòstic.

El Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama de les Illes Balears ha citat, fins al setembre d'enguany, 28.852 dones d'entre 50 i 69 anys per fer-se una mamografia preventiva. D'aquestes, 20.931 dones (el 72,55 %) han participat en el Programa, la qual cosa implica un augment de gairebé un 3 % respecte del que es va registrar durant tot l'any 2015, en què va acudir a fer-se la prova el 69,69 % de la població convocada.

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial Contra el Càncer de Mama, aquest dimecres, dia 19 d'octubre de 2016, els centres hospitalaris de Balears han organitzat diferents activitats.

L'Hospital de Manacor juntament amb l'Associació d'Ajuda als Malalts de Càncer i a les seves Famílies de la Comarca de Llevant (APROP) ha organitzat una taula informativa al vestíbul del centre, on els voluntaris juntament amb els metges del Servei d'Oncologia i la psicooncòloga han donat informació al respecte.

L'Hospital Son Llàtzer en col·laboració amb les associacions Auba, Un Llaç en Moviment, "Cancer Support Group", "Almohadas de corazón" i l'Associació Espanyola Contra el Càncer, han instal·lat taules informatives a la recepció de consultes externes, des d'on han difós propostes per a un diagnòstic precoç, així com les activitats que desenvolupa cada col·lectiu. 

L'Hospital Universitari Son Espases ha comptat amb l'assistència de la consellera de Salut, Patricia Gómez, i el director General del Servei de Salut, Juli Fuster, que han visitat les taules informatives instal·lades en el vestíbul de la zona de consultes externes del centre hospitalari de referència de les Illes Balears per conscienciar la població de la importància d'un diagnòstic precoç i d'adquirir hàbits saludables per prevenir la malaltia.