Formació

En el BOIB núm. 163, de 29 de novembre, s'ha publicat la Resolució del president de l'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP), de 26 de novembre de 2014, per la qual s'aprova el pla anual, la convocatòria i les proves dels cursos de llengua catalana organitzats per l'EBAP per a l'any 2015.

Al llarg del 2014, L'EBAP ha elaborat el pla de formació dels cursos de català i ha emès la proposta. El passat 26 de novembre el Consell de Direcció de l'Escola Balear d'Administració Pública va aprovar el pla.

El termini d'inscripció en aquests cursos és de l'1 al 15 de desembre de 2014.

25 professionals de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera han assistit a la sessió "Informe d'alta: Una eina de comunicació", impartida per Amparo Gimeno, responsable de la Unitat de Codificació. La sessió ha posat de manifest la importància de l'informe d'alta, com un element clau per identificar la qualitat dels serveis i per quantificar l'eficàcia i eficiència de l'organització.

Per Amparo Gimeno, la incorporació constant de professionals ens obliga a unificar criteris en la redacció de l'informe d'alta. Aquest ha d'estar emplenat amb el màxim de diagnòstics i procediments. L'informe d'alta és a més una eina de comunicació que té diferents receptors: el primer, el pacient i la seva família, paral·lelament, els facultatius de qualsevol especialitat, d'Atenció Primària, del Servei d'Urgències, i evidentment, per als codificadors.

El cap del Servei de Dermatologia, el Dr. Vicenç Rocamora, ha organitzat i impartit un taller específic sobre la psoriasi i l'artritis psoriàsica per donar a conèixer la visió dels dermatòlegs sobre aquesta patologia.

La psoriasi és una malaltia de la pell que causa picor o pegats dolorosos de pell que s'ha engrossit i envermellit amb escames platejades. Sol aparèixer a les espatles, als genolls, al cuir cabellut, a l'esquena, a la cara, als palmells de les mans i a les plantes dels peus, però també es pot presentar en altres parts del cos. A més, algunes persones amb aquesta patologia desenvolupen artritis psoriàsica, que genera dolor, rigidesa i inflor a les articulacions; generalment és lleu, però de vegades pot ser greu i afectar diverses articulacions alhora. Tanmateix, pot ser que aquests problemes i els de la pell no concorrin alhora.

Més de 5.000 persones pateixen artritis reumatoide a les Illes Balears, arribant a 11.000 aquelles que pateixen espondiloartritis, patologies que es refereixen a un conjunt de malalties reumàtiques que engloben, entre les més representatives, l'espondilitis anquilosant o l'artritis psoriàsica. L'artritis reumatoide és una malaltia reumàtica, autoimmune i crònica que provoca inflamació en les articulacions i que afecta majoritàriament la població femenina. Aquestes dades es varen posar de manifest per la Dra. Ana Urruticoechea, reumatòloga del Servei de Reumatologia a l'Hospital Can Misses d'Eivissa, durant la jornada sobre reumatologia que es va celebrar el passat 31 d'octubre i que va ser organitzada per l'Associació de malaties reumàtiques d'Eivissa i Formentera (AMAREF) i l'assocaició ConArtritis.

L'Escola Balear d'Administració Pública (EBAP) va acollir la darrera sessió de les II Jornades de Tutors de Formació Sanitària Especialitzada de les Illes Balears, organitzades per la Direcció General de Salut Pública i Consum i l'EBAP. En aquesta trobada es van tractar temes de gran importància per als tutors dels futurs especialistes de ciències de la salut de la nostra comunitat.

En aquesta edició, hi han assistit devers 100 tutors de les diferents unitats docents acreditades a les Illes Balears, en què actualment es formen un total de 540 persones, entre metges, infermers, psicòlegs, farmacèutics, biòlegs, químics i radiofísics.

Durant la jornada es va tractar el reconeixement de la figura del tutor, paper bàsic dins la formació sanitària especialitzada. Els participants també han assistit a una conferència sobre el Reial decret 639/2014 de la troncalitat, que modifica i regula el sistema actual de formació. En aquest encontre també han estat presents col·laboradors docents, professionals que, sense tenir la responsabilitat de planificar les activitats dels residents, duen a terme i supervisen la seva activitat diària habitual.

El Servei de Digestiu de l’Hospital de Manacor ha participat en el VIII Congrés de la Societat Balear de l'Aparell Digestiu amb les comunicacions del Dr. Virgili Martos, titulada "Colitis per Clostridium difficile", i de les infermeres Zuriñe Alonso i Susana Barona, que van presentar la comunicació "El paper de la infermeria especialitzada en l'atenció al pacient amb EEII".

Zuriñe Alonso va descriure extensament el paper de la infermeria en el maneig de la malaltia inflamatòria intestinal, mentre que Susana Barona va descobrir com les infermeres actuen com a porta d'entrada i contacte amb el sistema sanitari balear, tot exercint un paper clau en la coordinació de l'activitat assistencial, en la planificació i l'administració de les cures i tractaments de la EEII, en el suport psicològic del malalt i del seu entorn, en la recollida de demandes i solucions de possibles dubtes.

Aquestes infermeres tenen presents els estàndars de qualitat assistencial en el maneig de la EEII, com una eina per millorar.

L’Hospital de Manacor ha acollit la tercera edició de les Jornades d’Infermeria en Ostomies, dedicades a les cures integrals dels pacients ostomitzats, que ha comptat amb una assistència massiva de professionals de la infermeria i d’auxiliars d’infermeria, i també de professionals mèdics.

L’objectiu principal de les Jornades és adquirir coneixements pràctics, habilitats i actituds —i aprofundir-hi— relacionats amb els diversos aspectes que afecten les ostomies i les cures que requereixen. Aquestes Jornades han suposat, doncs, conèixer d’una manera multidisciplinària el que suposen les ostomies, i sobretot què cal fer per millorar la qualitat de vida dels pacients. S’hi han tractat diferents aspectes, com ara les cures d’infermeria dels pacients ostomitzats, el tractament mèdic del càncer colorectal i de la bufeta urinària, i l’anatomopatologia dels sistemes digestiu i urinari.

L’Hospital de Manacor ha estat el referent per als metges residents de les Illes Balears per la realització de la I Jornada de Residents de Ginecologia i Obstetrícia. En aquest sentit, ha estat fonamental la tasca del Dr. Javier Agüera, responsable de la Unitat Docent MIR/IIR de l’Hospital de Manacor i tutor de residents de ginecologia des de fa uns anys.

El Dr. Agüera explica que es tracta de la primera iniciativa d’aquest tipus per a residents d’especialitats mèdiques a la nostra comunitat autònoma. L’objectiu és posar en comú els problemes i les inquietuds que afecten els metges residents d’obstetrícia i ginecologia, i per això a la Jornada han aportat la seva opinió no només els residents, sinó també els tutors dels residents dels tres hospitals com a responsables directes de la seva formació: el Dr. Javier Barrés i la Dra. Antonia Roig, tutors de Son Llàtzer; la Dra. Londa Michailova, tutora de Son Espases; el Dr. Manuel Usandizaga, cap de servei de Son Espases, i el Dr. Javier Agüera, tutor de residents i cap d’estudis de l’Hospital de Manacor. Així mateix, també hi han participat el Dr. Miguel Guerrero, adjunt de ginecologia de l’Hospital Can Misses, i la Dra. Cristina Cantó, adjunta de ginecologia de l’Hospital Son Llàtzer, que varen acabar el període de residència l’any passat i han relatat la seva experiència en la incorporació al món laboral i a la pràctica clínica després de la formació.

A l’Hospital Comarcal d’Inca s’ha impartit una sessió clínica —a càrrec del Dr. Sixto Ruiz, especialista en medicina interna— per abordar el restrenyiment i la impacció fecal, un problema que afecta el 30 % de la població i la incidència del qual entre les dones és el doble que en els homes.

El Dr. Ruiz ha explicat que l’edat, el sedentarisme, un nivell sociocultural baix, els embarassos i les malalties de motilitat intestinal són les causes més freqüents d’aquest tipus de trastorn. Al contrari, mantenir una hidratació correcta, consumir fibra, seguir una alimentació equilibrada i practicar exercici físic són factors que tenen un impacte positiu per prevenir i reduir el restrenyiment.

D’altra banda, ha indicat que els criteris per identificar problemes de restrenyiment han estat definits per la Fundació Roma —una entitat que treballa per millorar les vides de les persones amb desordres gastrointestinals funcionals i classificar aquestes malalties—, segons els quals una persona ha de presentar dos dels símptomes següents al llarg de tres mesos: menys de tres deposicions a la setmana; defecació dura o sensació d’evacuació incompleta en un 25 % de les deposicions; un esforç excessiu en una de cada quatre ocasions o necessitat de fer una manipulació digital.

El conseller de Salut, Martí Sansaloni, va assistir a la inauguració del V Curs d’Actualització en Pediatria del Desenvolupament, que va organitzar el Centre Coordinador d’Atenció Primerenca i Desenvolupament (CAPDI) i que va tenir lloc a la seu del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears del 20 al 22 d’octubre de 2014. En total s’hi van inscriure 115 participants: 50 professionals del sector sanitari (pediatres, infermers de pediatria i metges de família, psiquiatres infantils, treballadors socials i residents de pediatria i infermeria comunitària d’Atenció Primària que treballen amb infants), 35 del sector educatiu i 28 dels serveis socials (orientadors, psicòlegs, professors de pedagogia terapèutica, professors d’audició i llenguatge, docents o fisioterapeutes).