Noves tecnologies

La Unitat Hepatobiliopancreàtica del Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Son Espases ha incorporat l'ús de la fluoroscòpia amb verd d'indocianina per visualitzar la via biliar.

Aquesta nova tècnica, només disponible a l'Hospital Universitari Son Espases, serveix per visualitzar els elements biliars durant la cirurgia i minimitzar el riesc de lesió, així com el diagnòstic de litiasi a la via biliar principal.

La tècnica consisteix a administrar al pacient un colorant anomenat verd d'indocianina, totalment innocu per al pacient, i durant la cirurgia exposar la via biliar a una llum infraroja. D'aquesta manera les vies biliars es mostren fluorescents i es visualitzen amb major claredat. A més, es poden visualitzar les estructures arterials.

Des que l'any 2002 es va inaugurar l'Hospital Son Llàtzer, el Servei d'Urologia ha realitzat més de mil procediments laparoscòpics de cirurgia major, concretament 1.055. A propòsit d'aquest fet, el Dr. Carlos Gutiérrez Sanz-Gadea, cap del Servei d'Urologia, n'ha presentat la casuística en un acte al qual ha acudit com a convidat el Dr. José Manuel Cózar Olmo, president de l'Associació Espanyola d'Urologia i director de la Unitat de Gestió Clínica d'Urologia del Complex Hospitalari Universitari de Granada.

Segons les dades oferides pel Dr. Gutiérrez, el 80 % dels casos en què s'ha intervengut es tractava de càncers urològics i el 20 % restant tenia altres causes, com ara litiasis, quists, plàsties del ronyó o prolapse del sòl pelvià. Concretament, més de cinc-cents procediments han correspost a prostatectomies radicals per càncer de pròstata i uns altres tres-cents a extirpació renal (nefrectomia) total o parcial per algun tumor.

La laparoscòpia és una tècnica que permet fer intervencions quirúrgiques mínimament invasives amb l'ajuda d'una càmera i certs elements mecànics, que permeten al cirurgià observar amb gran augment l'interior de l'organisme i accedir amb total precisió al camp quirúrgic per poder tallar, suturar i fins i tot extirpar un ronyó, la pròstata i altres òrgans.

A proposta de la Conselleria de Salut, el Consell de Govern ha aprovat la contractació de material fungible, i també l'arrendament i el manteniment de 32 màquines de diàlisi per a l'Hospital de Can Misses per valor de 2.662.530,00 euros.

Amb aquest contracte, l'Hospital de Can Misses renovarà la tecnologia d'hemodiàlisi del centre. El Servei d'Hemodiàlisi de l'Hospital duu a terme entre 7.000 i 7.500 sessions de diàlisi anuals.

Les màquines d'hemodiàlisi extrauen la sang de l'organisme a través d'un accés vascular amb la finalitat de reduir les substàncies tòxiques a la sang tal com faria un ronyó sa.

La Universitat de les Illes Balears i l'Hospital Son Llàtzer han presentat una patent basada en l'ús del fitat, un àcid orgànic que conté fòsfor i que és present en el vegetals, sobre tots en les llavors i la fibra, per prevenir el desenvolupament de les malalties relacionades amb la diabetis.

En el cas dels pacients diabètics, el desenvolupament d'aquestes patologies és relacionat amb la formació de productes finals de glicació avançada (AGE).

Aquests compostos són el resultat d'un procés conegut com a glicació no enzimàtica de proteïnes, que condueix al deteriorament estructural i funcional de les molècules, el que pot suposar el desenvolupament de patologies com a la neuropatia, la nefropatia, l'aterosclerosi, la calcificació vascular i malalties neurodegeneratives com l'Alzheimer i el Parkinson.

La Unitat del Dolor del Servei d'Anestèsia de l'Hospital Son Llàtzer ha implantat per primera vegada en la nostra comunitat autònoma elèctrodes de neuroestimulació en el gangli de l'arrel dorsal, en un pacient afectat per la síndrome de dolor regional complex per alleujar el dolor.

Aquesta tècnica és més selectiva que les utilitzades fins al moment, consisteix en la seva implantació com a marcapassos, el qual pot ser controlat i recarregat pel pacient des de fora.

El gangli de l'arrel dorsal conté els cossos cel·lulars de les neurones aferents dels nervis espinals. És el principal centre d'impulsos ectòpics en el dolor radicular i per això es constitueix en una important diana terapèutica.

El Col·legi Oficial d'Infermeria de les Illes Balears (COIBA) ha presentat l'eina de treball www.infermeravirtual.com, un portal, que va sorgir el 2009, i que ara es posa en funcionament.

Aquest portal centra els seus continguts en l'atenció a la salut integral de la persona, a partir de les activitats i situacions de la vida diària, a més de la promoció, educació, prevenció, tractaments, investigació i problemes de salut. Està a disposició dels professionals d'infermeria i també dels ciutadans.

El portal és un important instrument de treball i de desenvolupament professional en l'atenció a la salut dels ciutadans, creat de forma col·laborativa i preparat per ser compartit a través de les xarxes socials.

En el BOE núm. 227, de 22 de setembre de 2015, s'ha publicat la Resolució de la Direcció General de Cartera Bàsica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, per la qual s'estableixen els requisits específics dels estudis de monitoratge inclosos a l'annex II de l'Ordre SSI/1356/2015, de 2 de juliol, per la qual es modifiquen els annexos II, III i VI del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització, i es regulen els estudis de monitoratge de tècniques, tecnologies i procediments.

Els estudis de monitoratge són:

• Stent esofàgic biodegradable.
• Vàlvula endobronquial.
• Sistema de reparació percutànea de la vàlvula mitral mitjançant clip.
• Dispositiu de tancament (oclusor) de l'apèndix auricular esquerre.

El Servei d'Aparell Digestiu de l'Hospital Universitari Son Espases ha implantat amb èxit la tècnica d'ablació per radiofreqüència de l'esòfag de Barrett.

L'esòfag de Barret es produeix quan una mucosa de l'estómac col·lonitza l'esòfag com a conseqüencia del reflux gastrointestinal. És important intervenir quan es detecta la presència prolongada del reflux gàstric a l'esòfag ja que es pot cronificar i esdevenir una tumoració maligna en un 10 % de casos.

L'ablació endoscòpica amb radiofreqüència és el tractament ideal per als pacients que presenten una displàsia d'alt grau, és a dir, quan hi ha una presència prolongada de reflux gàstric a l'esòfag. Amb aquesta tècnica és possible aplicar calor per radiofreqüència i cremar la mucosa acumulada. L'objectiu és actuar en una frase prèvia i evitar que una displàsia evolucioni cap a un càncer d'esòfag.

L’Hospital Universitari Son Espases ha implantat un nou sistema de crida als pacients de consultes externes. El sistema funciona mitjançant un tiquet que el pacient recull a l’entrada de la sala d’espera del mòdul B, en el qual figura una combinació de números i lletres que a la vegada es reflecteixen en una pantalla instal·lada a la sala d’espera i que permeten identificar a cada pacient quin és el seu torn.

Les pantalles estan controlades pel propi especialista que ha d’atendre la consulta, de manera que és ell mateix, qui té la capacitat d’administrar el ritme d’arribada dels pacients.

El Servei d'Otorinolaringologia de l'Àrea de Salut d'Eivissa i Formentera ha realitzat les dues primeres cirurgies transorals amb làser CO2 i material específic adquirit recentment.

S'ha intervingut quirúrgicament un càncer de cordes vocals i s'ha realitzat una cordectomia, és a dir, s'ha tret la corda vocal afectada sense necessitat d'obrir externament i, posteriorment, s'ha operat a un segon pacient d'un quist de supraglotis. Tots dos pacients es troben bé i estables i es preveu, si no hi ha complicacions, que rebin l'alta aviat.

Les intervencions quirúrgiques han estat dirigides pel Dr. Juan Carlos Amor, expert en cirurgia làser, i també hi han participat, per part del Servei d'Anestèsia, el Dr. Jesús Alonso, les infermeres de l'àrea quirúrgica Elena Rodicio i Sonia Adelantado, i tot l'equip del Servei d'Otorinolaringologia, que a més del Dr. Conill, cap del Servei d'Otorinolaringologia, i del Dr. Amor, està format pels doctors Juan Marí, Antonio Tugores, Isidro Alonso i la Dra. Noemí Conill. El Dr. Joan Carles Amor, que s'ha incorporat recentment a l'Hospital Can Misses, procedeix de l'Hospital Universitari Lucus Augusti a Lugo i es va formar a la Clínica Universitària de Navarra.