Salut Pública

El Servei de Seguretat Alimentària i Nutrició de la Direcció General de Salut Pública i Participació recomana extremar la precaució davant les altes temperatures per evitar les intoxicacions alimentàries, que poden donar lloc a indisposicions vàries i fins i tot poden desencadenar malalties greus.

Els responsables de Seguretat Alimentària recorden que hi ha molts de microorganismes (bacteris, virus, paràsits...) que en ser presents en els aliments són causants de malalties. Els més freqüents en els aliments són Salmonella, Campylobacter, Clostridium botulinum, Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Listeria monocytogenes, Norovirus i Toxoplasma.

Poden causar febre, diarrea i vòmits, i, en els casos més greus, desencadenar malaltia renal, desordres del sistema nerviós, malaltia fetal en dones embarassades, i en el cas d'adults immunodeprimits i infants fins i tot poden provocar la mort.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, i el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, s'han reunit a l'Hospital Son Llàtzer amb els professionals que elaboren el nou Pla estratègic de salut mental de les Illes Balears 2016-2020, per la qual cosa s'ha format un comitè d'onze professionals de l'àmbit de la salut mental (psiquiatres, psicòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes ocupacionals), coordinat pel doctor Pablo Tobajas i supervisat pel coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau.

La filosofia inicial per elaborar el nou Pla és la participació del major nombre possible de professionals de la salut mental i d'altres organismes que poden aportar coneixements, pel fet de treballar amb persones amb algun trastorn mental, com ara Serveis Socials, Educació i l'Oficina del Defensor del Menor. Per això es va fer una crida a la qual han respost més d'un centenar de professionals.

La coordinadora del Servei de Dermatologia de l'Hospital Comarcal d'Inca, Beatriz Bartolomé, recomana prendre el sol amb moderació i amb criteri. Així ho va explicar a la sala d'actes de l'Hospital en una conferència oberta al públic. La dissertació es va centrar a demostrar els efectes negatius sobre la salut d'una exposició continuada al sol i a donar consells per prevenir-los.

Prendre el sol té beneficis importants per a la salut i l'estat d'ànim, però s'ha de fer amb cura, ja que una exposició llarga durant les hores d'insolació més alta pot provocar efectes negatius, no només a curt termini (cremades, irritacions, etc.), sinó també a llarg termini, com ara l'envelliment cutani (arrugues, taques i engruiximent de la pell). L'exposició contínua al sol pot produir diferents càncers de pell, entre els quals el més agressiu és el melanoma.

El Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB) ha presentat la campanya #nosiguisase. La campanya pretén sensibilitzar els joves sobre la prevenció de consum abusiu d’alcohol a les festes populars de les Illes Balears. Està dirigida a joves majors de 18 anys i adults, i parteix de l’emissió de missatges preventius i de reducció de risc utilitzant les xarxes socials i diferent material gràfic.

Segons la informació extreta de la darrera enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari a Espanya (ESTUDES 2014-2015), l’edat d’inici del consum d’alcohol entre els joves és de 13,8 anys. Si bé els resultats d’aquesta enquesta són prou rellevants (a les Illes Balears el 75,8 % dels joves ha consumit alcohol alguna vegada en la vida; el 48,7 % ha fet botellada en el darrer any i el 17,2 % s’ha engatat en el darrer mes), cal recordar que la venda d’alcohol està prohibida als menors d’edat. És important conscienciar la població adulta de la importància de ser exemplars per als nostres menors. De vegades, les festes populars esdevenen, per als menors, espais d’inici de consum d’alcohol on es practica la botellada amb la qual cosa perden així la seva identitat cultural i es converteixen en models poc preventius per als adolescents.

La Direcció General de Salut Pública i Participació recomana als ciutadans prendre el sol amb precaució davant l'arribada de temperatures altes. Prendre el sol té beneficis importants per a la salut i l'estat d'ànim, però s'ha de fer amb cura, ja que una exposició llarga en les hores d'insolació màxima pot provocar un cop de calor. Davant les altes temperatures s'ha de tenir cura especial i prendre precaucions per pal·liar-ne els efectes sobretot en la població de risc, com ara els infants, la gent gran i les persones que fan feina a l'aire lliure.

Com es reconeix un cop de calor?

La Conselleria de Serveis Socials i Cooperació ha reactivat la Llei de dependència incorporant més beneficiaris al sistema de dependència, incrementant la nòmina de prestacions econòmiques, creant noves places residencials i agilitzant els tràmits per accedir al sistema de dependència a les Illes Balears.

En el mes de maig de 2016, hi ha hagut 12.567 beneficiaris. Per illes, Mallorca registra 9.889 beneficiaris de prestació per dependència, Menorca 1.411, Eivissa 1.199 i Formentera 68.

També s'han incrementat els imports corresponents a la nòmina de les prestacions.

La Conselleria de Salut —a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació— recomana als ciutadans prevenció davant l'arribada de les altes temperatures. La població de risc, és a dir, la més vulnerable als efectes de la calor, són la gent gran (de més de 80 anys o que visquin totes soles o estiguin malaltes), els infants, els malalts crònics i les persones que treballen a l'aire lliure.

Consells de prevenció

Mesures preventives per fer front a la calor

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i la consellera de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, han informat de les primeres dades relatives a la renda social, una prestació econòmica garantida per llei que ja té els primers beneficiaris.

Durant el primer mes i mig de funcionament de la renda social, s'han aprovat 104 sol·licituds de prestació. Les primeres prestacions arribaran a 406 beneficiaris de les Illes Balears. La mitjana de la prestació és de 671 euros per nucli familiar, i la mitjana de persones que conformen el nucli és de 3,91.

Des del 16 de maig i fins al juny s'han presentat 1.557 sol·licituds per accedir a la renda social. D'aquestes, 104 han estat positives i més de 500 estan pendents de requeriments relacionats amb situacions de violència masclista o d'informació sobre la situació del padró i de convenis reguladors. 174 sol·licituds han estat denegades.

La Conselleria de Salut, a través de la Direcció General de Salut Pública i Participació, cada any realitza una campanya d'aigües de bany durant els mesos amb més afluència d'usuaris. Aquest any es vigilaran un total de 193 punts de mostreig, del 9 de maig al 9 d'octubre (115 a Mallorca, 30 a Menorca, 41 a Eivissa i 7 a Formentera) al llarg de tota la costa balear.

L'objectiu d'aquesta campanya és controlar les aigües de bany per tal de garantir la qualitat sanitària exigible a aquest tipus d'aigües, segons les directives europees, a fi de protegir la salut dels usuaris.

Quan se superen els valors establerts perquè l'aigua sigui apta per al bany, es fan analítiques complementàries per confirmar-ne l'incompliment i s'informa l'ajuntament corresponent perquè determinin la causa de la contaminació i duguin a terme les mesures correctores necessàries. A més a més, se n'informa el Servei de Costes i Litoral de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha assistit a la reunió que ha mantingut el comitè de seguiment i control de malalties transmeses per vectors, com ara el virus del Zika. A la reunió, que ha tingut lloc a la Direcció General de Salut Pública i Participació, també hi han assistit la directora general de Salut Pública i Participació, Maria Ramos; la directora general d'Espais Naturals i Diversitat, Caterina Amengual; la representant del Servei d'Epidemiologia, Paula Grau; la cap del Servei de Salut Ambiental, Mercedes Gumà, i també representants del Servei de Salut, de Medi Ambient,de Turisme, d'Emergències, del Servei de Sanitat Exterior, del Laboratori de Zoologia de la Universitat de les Illes Balears, dels consells insularsi de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears.

En el transcurs de la reunió s'han presentat les novetats del pla nacional definitiu de preparació de resposta enfront de malalties transmeses per vectors. Ara mateix, el comitè treballa conjuntament amb tots els ajuntaments de les Illes Balears en l'elaboració d'un sistema d'informació geogràfica, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, per disposar d'un mapa actualitzat de la presència i densitat del moscard tigre a les Illes.